dissabte, 1 d’octubre de 2016

El naufragi

El Partit Socialista culminarà hui el seu suïcidi polític. De culpables n’hi ha uns quants, tot i que, és cert, no tots amb el mateix grau de responsabilitat. El principal responsable és Pedro Sánchez. Ell ha sigut el secretari general que ha conduït els socialistes als pitjors resultats electorals de la història amb un full de ruta dubitatiu i, en ocasions, improvisat. Sánchez ha passat de liderar un partit amb vocació de govern a un altre que es conforma (i se n’enorgulleix) de liderar l’oposició. Recorden, com a exemple, la conferència de premsa que va protagonitzar la nit electoral del 26J quan, eufòric, va proclamar la victòria del PSOE sobre Podem, que els mantenia com a principal referència de l’esquerra. Que més donava que acabaren de traure menys de 90 diputats o que el PP els haguera guanyat les eleccions amb una relativa contundència. Va ser una compareixença patètica, indigna d’algú que pretén ser president del Govern.


Però, segurament, si Sánchez ha actuat d’una determinada manera, en bona mesura ha sigut per culpa de bona part dels companys de partit que no li han deixat ni un segon de pau des que el van elegir secretari general dels socialistes. Susana Díaz, per posar l’exemple més sagnant, en el seu dia no va tindre les agalles necessàries per donar el salt a Madrid i va beneir Sánchez perquè derrotara Madina. Imagine que la líder andalusa confiava que amb aquell apadrinament aconseguiria una influència real i efectiva en el control del partit. Com no ha sigut així, les conspiracions s’han succeït una darrere d’una altra.

Com acabarà tot açò? Fatal, en especial per als socialistes, perquè no han sabut jugar la partida d’escacs en privat. Passe el que passe, el PSOE està mort. Si este matí s’imposen els crítics a Sánchez i decideixen permetre la investidura de Rajoy, una part de l’electorat socialista ho considerarà com una traïció i, amb tota seguretat, buscaran unes altres opcions polítiques. Per altra banda, si Pedro Sánchez eixira reforçat (cosa que dubte) el més normal és que acabem votant en Nadal; no hi ha números realistes per a un govern de progrés. Unes terceres eleccions consolidaran el PP de Rajoy, el qual porta tota la setmana destapant botelles de cava. Una vegada més els seus problemes s’han solucionat a soles. Gràcies, per tant, Susana i Pedro, per deixar el nostre futur en mans del PP.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada