EL PSOE ESCENIFICA LA FRACTURA INTERNA

Ha parlat el comité federal del PSOE. Els socialistes s’abstindran i permetran que Rajoy torne a ser president del govern. El que encara no sabem és qui, com, quan i què suposarà això per al partit; perquè la decisió no s’ha pres per unanimitat. De fet hi ha un gran percentatge dels membres de l’òrgan que dirigeix el partit que no hi estan d’acord. De vegades cal ser pràctic. I el PSOE hauria hagut de ser-ho des del principi. Amb els resultats de les passades els socialistes tenien poques eixides. L’esquerra havia perdut suports respecte a les eleccions de desembre. En aquella ocasió, tot i que tampoc era senzill, s’hauria pogut articular un govern progressista. Però els càlculs de Pablo Iglesias van fallar (va dir no a Pedro Sánchez) i sis mesos després, a banda de no superar al PSOE com a referència en l’esquerra, Rajoy aconseguia millorar els resultats del PP. L’escenari que se li presentava al PSOE, per tant, era el següent: o intentar formar govern amb Podem i tots els partits nacionalistes i independentistes; o deixar que Rajoy siga president; o forçar noves eleccions.

El naufragi

El Partit Socialista culminarà hui el seu suïcidi polític. De culpables n’hi ha uns quants, tot i que, és cert, no tots amb el mateix grau de responsabilitat. El principal responsable és Pedro Sánchez. Ell ha sigut el secretari general que ha conduït els socialistes als pitjors resultats electorals de la història amb un full de ruta dubitatiu i, en ocasions, improvisat. Sánchez ha passat de liderar un partit amb vocació de govern a un altre que es conforma (i se n’enorgulleix) de liderar l’oposició. Recorden, com a exemple, la conferència de premsa que va protagonitzar la nit electoral del 26J quan, eufòric, va proclamar la victòria del PSOE sobre Podem, que els mantenia com a principal referència de l’esquerra. Que més donava que acabaren de traure menys de 90 diputats o que el PP els haguera guanyat les eleccions amb una relativa contundència. Va ser una compareixença patètica, indigna d’algú que pretén ser president del Govern.