Rita: “No sabia res de res de res. Vaja que mai havia sospitat que algú poguera blanquejar diners, en especial, si eixe algú era del PP, partit en el qual milite, però no per la meua volutant...”

Rita, la gran Rita, l’ama dels mercats, la jefa, la de la brusa roja i els collars de perles, la dels trons de bac. Ella... Hui ha tornat a protagonitzar una conferència de premsa delirant (no tant com la de Camps, ben pròxima a l’ideari de Groucho Marx) per manifestar, de nou, que no tenia ni idea de cap de les suposades trames de corrupció que afectaven al seu partit a València. L’excalcaldessa, en resum, ha sigut fidel al guió que interpreten tots els polítics als quals s’ha vinculat, d’una manera o d’una altra, amb la corrupció. I, més o menys, ha dit el següent:

Quan en el València sabien què era un baló

Anit, casualitats de la vida, fent zàping vaig trobar un canal que emetia el València – Llevant de la temporada 2006/2007. La meua dona feia minuts que dormitava en el sofà al meu costat. I jo, tot i que tenia ganes d’anar-me’n al llit, vaig aguantar fins el final del partit. Quins records... El València, entrenat per Quique, lluitava amb els millors per classificar-se per a la Lliga de Campions. Cañizares, el gran Cañete, era el porter. En la defensa destacava Ayala, qui va marcar el tercer i definitiu gol del València amb una de les seues contundents rematades de cap. Albelda, el de la Pobla, era el motor de l’equip (Baraja encara estava en la plantilla, però ja començava el seu declivi futbolístic). I dalt Villa i Silva posaven la màgia. Quin gran equip! L’únic que desentonava era el president, Juan Soler, un dels grans culpables de com ha acabat el club, a qui, de tant en tant, la càmera treia al costat de Julio Romero, aleshores màxim mandatari dels granotes. El Llevant estava entrenat per López Caro, qui seria destituït el dilluns següent, després de la derrota en Mestalla. En l’equip granota destacaven jugadors com Molina, el porter, Ettien, Iñaki Descarga, Camacho o Riga. Una plantilla més que acceptable que, patint, va aconseguir mantenir-se en primera divisió al final d’aquella temporada

.

CORRUPCIÓ A LA VALENCIANA (V)

Amb el nou segle una de les principals reivindicacions de la comunitat educativa valenciana era la dotació d’unes infraestructures adequades per a la formació de l’alumnat valencià. Hi havia col·legis que s’havien quedat obsolets, uns altres evidenciaven nombroses deficiències i en algunes poblacions calia construir-ne de nous. Per aquest motiu l’any 2000 el govern d’Eduardo Zaplana va crear CIEGSA, una empresa pública que tenia com a principal objectiu la construcció de nous equipaments educatius. El que originàriament es pretenia amb CIEGSA era accelerar la construcció de col·legis i instituts i, a més, a un cost inferior per a les arques públiques, en cas que les obres les hagueren realitzat empreses privades. Per desgràcia, setze anys després, les bones intencions van quedar només sobre el paper i els diners en butxaques que la Justícia haurà de determinar. Segons les últimes notícies que hem conegut els sobrecostos en les obres d’aquesta empresa pública podrien arribar fins als 1.000 milions d’euros, que en pessetes, per si aquesta xifra no els escandalitza suficientment, serien vora 170 mil milions. Els assegure que he hagut de calcular-ho tres vegades, perquè el meu cervell a partir de sis zeros es mareja. Coneixent aquestes dades dóna molta ràbia que un vicepresident del Consell com José Ciscar volguera justificar el tancament de Canal 9 amb la necessitat d’invertir eixos diners en col·legis i hospitals. Això al  meu poble es diu tindre la cara forrà de vaqueta. 

CORRUPCIÓ A LA VALENCIANA (IV)

Alfonso Rus és el típic bròfec de poble. El que convida a tots en el bar, el més graciós, el més guapo i, per descomptat, el que té la boca més gran. Una boca que, en no poques ocasions, l’ha deixat en evidència. Als professors de Valencià ens va dir gilipolles. Als seus votants, burros. I va convidar a la militància del PP a celebrar la majoria absoluta de Rajoy amb xampany i dones... Tots pixats de riure. “Rus és autèntic, un home del poble...” he sentit en moltes ocasions referir-se a ell per algun dels seus fidels seguidors. Ho tenia tot permés, carta blanca. Que més donava que la gent es morira de fam! Ell apareixia al míting amb el Ferrari. Serà per diners! (copyright de Xavi Castillo). Ara bé, darrere de la personalitat megalomaníaca d’un home que ha aconseguit ser alcalde de Xàtiva, president de la Diputació de València, president de l’Olímpic i quasipresident del València, hem descobert un personatge que s’ha dedicat, suposadament, a enriquir-se amb comissions i a afavorir a amics i coneguts amb diners públics.