dimarts, 15 de març de 2016

Rita: “No sabia res de res de res. Vaja que mai havia sospitat que algú poguera blanquejar diners, en especial, si eixe algú era del PP, partit en el qual milite, però no per la meua volutant...”



Rita, la gran Rita, l’ama dels mercats, la jefa, la de la brusa roja i els collars de perles, la dels trons de bac. Ella... Hui ha tornat a protagonitzar una conferència de premsa delirant (no tant com la de Camps, ben pròxima a l’ideari de Groucho Marx) per manifestar, de nou, que no tenia ni idea de cap de les suposades trames de corrupció que afectaven al seu partit a València. L’excalcaldessa, en resum, ha sigut fidel al guió que interpreten tots els polítics als quals s’ha vinculat, d’una manera o d’una altra, amb la corrupció. I, més o menys, ha dit el següent:


Mentre vaig ser alcaldessa de València, de la meua ciutat, no vaig tindre cap altra preocupació que no fóra la de millorar la qualitat de vida dels meus veïns. I corrupció sí, n’hi ha en tots els partits, especialment en el PSOE: que ja no se’n recorden de Roldán, de Vera i de Barrionuevo? Que a ningú li  interessa ja els diners que s’han embutxacat a Andalusia? Pobres andalusos... Si és que els del PSOE ho han fet tot jaç! I els de Compromís? Tan honrats i legalistes que són... No feia ni tres setmanes que Ribó malgovernava València i ja li va carregar 7.000 euros d’un acte de partit a l’ajuntament... Nyas, coca! Tampoc eixos de Podem són millors, no van sentir ahir la Cadena Ser? I eixe Rivera? Tan guapet i tan formal i se’n va amb els socialistes... Si és que no se’n salva ni un! 

Diners negres al PP de València? Jo què sé... Si a penes passava pel partit... Ells sabran què feien... Jo estava massa ocupada deixant València bonica per ocupar-me d’eixes interioritats del partit. Que Grau i la seua dona han dit què? Les diferències d’un matrimoni s’han de resoldre a casa, no és assumpte meu. 

Noos? No és un pronom feble de primera persona del plural? Qui s’ha emportat els diners a Suïssa és Urdangarín... Que li’ls vaig donar jo? És que no saben que al meu ajuntament eren els tècnics els que decidien com es gastava cada cèntim d’euro? Jo i els meus érem molt honrats. I, com ja m’he fartat de dir-los, l’únic blanquejador del que tinc notícia era aquell detergent del senyor Luque que, si no t’acabava de convéncer, podies canviar-lo per un altre millor. 

Dimitir? Mire, millor que dimitisca son pare, perquè eixa acció em pareix molt lletja i una és de casa bona. Que si em volen en el PP? Vosté coneix a algun fill que no estime sa mare? Per l’amor de Déu, quines ganes d’embolicar i de tergiversar la realitat! 

Bé, ja m’he cansat de parlar. Facen el favor de llevar-se que tinc molta pressa i l’AVE no espera a ningú. Ni tan sols a mi. Me’n vaig a Madrid, perquè com saben, sóc senadora i esta vesprada tenim ple. Perquè jo, tot i el que diuen alguns, sóc molt treballadora. I, a pesar que ja estem en falles, abans de les devocions, cal complir amb les obligacions. Moltes gràcies per la seua atenció, molt bon dia i visca Rita!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada