Les enquestes, de la glòria al purgatori

Enquestes, enquestes, enquestes… Quin mal de cap i quina manera d’embolicar el personal… Ahir, Levante-EMV va publicar una enquesta, segons la qual, el PP perdria la majoria absoluta al País Valencià i no podria governar ni sumant els vots de Ciutadans (Ciudadanos), suposant que aquests, fan el que se suposa que faran a Andalusia (ja veurem), i permeten que governe la llista més votada. Per contra, l’enquesta que publica hui El Mundo dibuixa un panorama lleugerament diferent. Aquest estudi diu que el PP no arribarà als 50 diputats (número que representa la majoria absoluta al parlament valencià); però que amb els escons del partit de Rivera (ja veurem què fan), continuaria fent i desfent. Vint-i-quatre hores. Només vint-i-quatre hores han passat i els que desitgem el canvi, hem canviat l’eufòria d’ahir, per l’absoluta decepció de hui. No podem fiar-nos de les enquestes. Recorde fa uns anys, en les eleccions de 2007, un estudi de la Universitat de València i un altre que va publicar Levante-EMV, pronosticaren que l’esquerra tiraria el PP del poder. Res més lluny del que va ocórrer. Majoria absolutíssima de Camps. És evident que els experts no van saber interpretar l’alt percentatge que hi havia d’indecisos. De la mateixa manera que en la majoria d’estudis que s’han publicat aquestes setmanes el nombre de persones que no saben a qui votaran (o no volen dir que tornaran a votar al PP) oscil·la entre el 20% i el 25%. Per tant, fins la nit del pròxim diumenge, com diu el tòpic, no tindrem l’única enquesta vàlida, la de les urnes.

Amb tot, sí que podem traure algunes conclusions d’aquestes enquestes. Sembla clar que el PP experimentarà una gran baixada de vots. El PSPV també caurà, però no tant. Compromís guanyarà suport social, tot i que caldrà veure fins a quin nivell. Esquerra Unida, a pesar de la gran labor d’oposició d’aquesta legislatura, patirà el desgast que la coalició evidencia en tot l’estat i perdrà molts votants. I, pel que sembla, Podem i Ciutadans entraran amb força en les Corts.

El resultat, en vista d’aquestes dades, serà un parlament bastant fragmentat, del qual, és difícil que isca un govern estable i durador, si els partits polítics no canvien el xip i deixen de pensar en interessos partidistes i, d’una vegada per totes, es posen del costat de la ciutadania. Ja és hora que els nostres polítics demostren maduresa i siguen capaços de posar-se d’acord en l’essència, tot i que representen sigles diferents. Açò que els propose no és cap utopia, perquè, per exemple, al meu grup d’amics, cada u és d’un pare i d’una mare, però a l’hora de la veritat, tot i que a un li agrade més el verd i a un altre el groc, som capaços de cedir en benefici del grup. Ara, si els grups que formaran el proper parlament valencià estan més pendents del que els ordenen des de Madrid o des de Barcelona, que de tot el que els hem demanat nosaltres, que som els que els paguem, que déu ens agafe confessats. Podem estar davant de quatre anys molt durs. Però no ens avancem. Encara falten sis dies per a les eleccions i estic segur que els valencians, d’una vegada per totes, votarem amb el cap i amb el cor. I si cal, també amb la butxaca.