Hem guanyat les eleccions! I ara, què?

Les eleccions del passat diumenge van acabar amb vint anys del PP al front de la Generalitat. Vint anys de mala gestió i d’excessos que ja veurem com (i quan) aconseguim superar-los. Zaplana, Olivas, Camps i Fabra ens han deixat com a la comunitat autònoma més endeutada de l’estat. Raons, unes quantes: l’infrafinançament que patim des de l’inici de l’Espanya de les autonomies; els projectes faraònics que han enriquit a uns pocs i que només déu sap quan acabarem de pagar i sí, evidentment, també per les diferents xarxes corruptes que han volgut pescat bitllets de cinc-cents en les arques públiques per repartir-los entre la colla ionquis dels diners que ens han desplomat sense cap vergonya. Vint anys de gestió esgarrifadorament nefasta que han provocat que els valencians ens hàgem sense cap entitat financera pròpia. Vint anys després dels quals el tradicional teixit productiu valencià ha caigut als inferns i, per contra, les taxes de desocupació s’han enlairat als núvols, molt per damunt de la mitjana de l’estat. Vint anys de control, manipulació i perversió d’RTVV, que van culminar amb el vergonyós tancament de la tele i de la ràdio de tots. I també, per desgràcia, vint anys d’autoodi i de persecució contínua i conscient cap a la llengua i la cultura pròpia. L’esquerra valenciana, per tant, està davant d’un repte complicat, que pel bé de tots  nosaltres, ha de ser capaç de superar amb èxit.

Ja han passat uns quants dies des de la nit feliç del passat diumenge. Les celebracions han de deixar pas al temps de pactes i l’esquerra té l’obligació de construir un govern de progrés i de posar-se a treballar. No hi ha excuses. Ens estem jugant el futur. I les forces de progrés (PSPV, Compromís i Podem), la credibilitat de la ciutadania. Aquests dies estem assistint a una partida d’escacs als mitjans de comunicació sobre qui hauria de presidir eixe futur govern d’esquerres. Puig considera que ell representa el partit progressista que ha tret més vots. Oltra, per contra, assegura que ella mereix ser presidenta perquè Compromís ha sigut el partit que ha experimentat el major creixement des dels passats comicis. Punset, de Citizens, també ha llançat l’ham als socialistes i els ha oferit la mà, si no aconseguiren pactar amb Compromís. Pablo Iglesias, des de Madrid, assegura que no entrarien en un govern on estiga el PSPV. Quina manera de marejar la perdiu! A mi, personalment, m’importa ben el nom de la persona que s’assentarà a la primera cadira del ple del Consell. El que m’interessa més (i crec que al conjunt de la ciutadania també) és que les forces d’esquerres siguen capaces de posar en marxa un programa de govern unitari i estable que, a poc a poc, aconseguisca que els valencians recuperem l’autoestima, per una banda i, per l’altra, ens projecte cap al futur. La resta, titulars als periòdics, mals rotllos i pèrdues de temps. Responsabilitat, cavallers. S’ha acabat això de veure els bous des de la tanca. Ara toca baixar a l’arena. Sort i al bou.