“El caos o nosaltres”

Fa uns mesos Xavier Aliaga va escriure al seu blog un post apocalíptic sobre el futur polític valencià. L’article (com tot el que escriu Aliaga) em va paréixer molt interessant i, per desgràcia, també molt creïble. Per a tot aquell que no va tindre l’oportunitat de llegir-lo, més o menys venia a dir que després de les pròximes eleccions autonòmiques el PP cediria el poder a una coalició d’esquerres, que començaria a governar. Un govern que, especialment durament els primers mesos, seria complicat, ja que el govern central, encara en mans de Rajoy, s’encarregaria de posar tota classe d’entrebancs. Desconec si Aliaga tenia fonts fiables o, com va assegurar, només es tractava d’un exercici de vidència política. El cas és que aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat de parlar amb una persona ben relacionada i m’ha pintat un quadre molt semblant al que va descriure Aliaga. És evident que els gintònics que ens hem pres no m’han acabat de caure bé.

La clau de tot açò l’hem de veure en la catastròfica situació econòmica de l’administració valenciana. Malauradament, a dia de hui, la Generalitat no té capacitat suficient per pagar tots els serveis que gestiona. Per aquest motiu cada cert temps l’Estat aporta fons via FLA, perquè hi haja cash en les maltractades arques valencianes. Ja han passat a millor vida els anys en els quals el Consell podia tirar mà de les dos caixes valencianes. I per culpa del deute escandalós que arrossega la Comunitat Valenciana, és molt complicat que cap govern valencià, del signe que siga, aconseguisca liquiditat en el mercat privat. Per tant (mentre no millore l’infrafinançament que patim els valencians), només amb aquests diners del FLA pot respirar l’administració valenciana, tot i que, això supose que el deute continue incrementant-se en una espiral sense fi.

Les fonts del meu amic asseguren que a partir de maig el govern valencià només disposa de diners suficients per afrontar els pagaments de dos mesos. Raó per la qual, si definitivament una coalició d’esquerres controlara la Generalitat, m'asseguren que no seria gens descartable que el govern central tancara l’aixeta del FLA fins novembre (quan són les eleccions generals) per tractar de transmetre a l’opinió pública una imatge negativa d’aquest nou govern. Vaja, dit d’una altra manera: “el caos o nosaltres”.

Ara mateix no recorde massa bé com acabava la ficció política que va dissenyar Aliaga, però el que m’asseguren alguns és que després de novembre sorgirà un “govern responsable” format pel PP i el PSOE, per “salvar” l’estabilitat política i econòmica del país. Un govern central que, molt probablement, afavorirà el canvi de les aliances polítiques d’algunes comunitats autònomes, com ara, la nostra. Un “govern responsable” que suposarà (o hauria de suposar) la mort política dels socialistes. L’electorat progressista no hauria d’oblidar una traïció d’aquestes característiques.