La setmana passada durant la sessió de tutoria del meu grup de segon d’ESO
vam organitzar una activitat (coordinada per l’Ajuntament d’Almoradí) per
conscienciar-los sobre les conseqüències dels nostres actes a les xarxes
socials. Cada alumne havia d’adoptar un rol (el graciós, el violent, el
sexy...) i havia d’escriure comentaris als murs imaginaris de cada company,
segons el perfil d’usuari de les xarxes que els havia tocat interpretar. Al
final cada alumne havia de llegir en veu alta els comentaris que li havia fet
la resta de la classe i, efectivament, vam escoltar de tot: des de comentaris
agradables fins a alguns que fregaven la intervenció de la Justícia. En conclusió,
els alumnes van comprendre que les xarxes socials són una plataforma pública i que
els comentaris que hi escrivim tenen la mateixa transcendència que si els
publicàrem en un diari o els diguérem per la ràdio o per la televisió.
Curiosament aquest
tema ha saltat al debat públic arran de l’assassinat d’Isabel Carrasco, la
presidenta de la Diputació de Lleó. Eixe mateix dia les xarxes bullien amb
multitud de comentaris molt desafortunats contra Carrasco, i uns altres,
absolutament intolerables, que demanaven la mort d’altres polítics. El
ministeri de l’Interior, que sembla que últimament està molt atent a l’actualitat,
s’ha afanyat a portar davant del jutge alguns autors d’aquests comentaris amb
càrrecs d’incitació a l’assassinat. Aquesta vegada han reaccionat molt ràpid.
Per això resultat trist que quan algun representant de l’esquerra o algun
periodista que ha volgut furgar en les notícies que aborden alguns dels casos
de corrupció en els quals està implicat el partit del govern, l’actuació de les
forces públiques no ha sigut tan efectiva.
També resulta
preocupant que determinats líders d’opinió vinculats a l’actual govern comencen
a demanar una regulació més estricta de les xarxes socials, quan molts experts
de l’àmbit de la judicatura tenen clar que no és necessari. Aquestes actituds,
per desgràcia, recorden al control de ferro que països amb no massa tradició
democràtica com la Xina, Iraq, Corea del Nord o Cuba exerceixen sobre Internet.
En aquest cas el que
cal fer és pedagogia, com la que vam fer a classe. La gent ha de tindre clar
que calumniar, injuriar o incitar a l’odi són delictes, independentment del
mitjà que s’utilitze per difondre’ls. I per altra banda, el senyor Fernández Díaz
hauria de posar el mateix interés per detindre els que amenacen els membres
dels partits de l’oposició, que quan els amenaçats són els del PP. Tots som
iguals. O almenys això diu la Constitució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada