CREIX L’ESCEPTICISME AMB EUROPA

Hala, ja està. Ja han passat. Els europeus ja hem votat per renovar l’Europarlament i, com era d’esperar, més de la meitat de l’electorat s’ha quedat a casa. Aquesta dada no per esperada és menys preocupant. La ciutadania continua donant l’esquena a les institucions europees i, a més, cada vegada hi ha més dits que assenyalen la Unió Europea com a responsables dels mals que patim. 

En aquest sentit, per damunt de la victòria (pobra) dels populars europeus, la crescuda del vot antieuropeu crida molt més l’atenció. A França l’ultradreta ha aconseguit una victòria història. Marie Le Pen ha superat socialistes i conservadors amb un discurs populista i xenòfob. A Grècia la coalició d’esquerres Syriza, que ha fet campanya contra la troika i el BCE, ha sigut el la formació política més votada. Fet, per altra banda, bastant lògic, si tenim en compte tots els retalls que estan patint els grecs com a conseqüència dels rescats europeus. Però a Grècia el que resulta més alarmant és la consolidació del partit nazi Alba Daurada, que ha sigut la tercera força política. Al Regne Unit, territori tradicionalment euroescèptic, s’ha imposat l’UKIP, un partit de tall xenòfob i antieuropeu, per davant dels laboristes i dels partits de la coalició conservadora-liberal que governa actualment.

En definitiva, han augmentat les veus discordants amb l’actual model europeu. Fet que, amb total seguretat, acostarà les posicions de populars i socialistes i, a curt termini, no preveiem massa diferències entre l’Europa que deixem i la que començarà a rodar en breu. Ara bé, els dos grans partits –conservadors i progressistes– no haurien de posar-se una bena als ulls per continuar actuant com si res haguera ocorregut. Perquè si la ciutadania continua percebent que la Unió Europea no els aporta cap solució als problemes del dia a dia, en els pròxims comicis les opcions antieuropees podrien incrementar-se perillosament.

Els resultats a Espanya tomben Rubalcaba

                En clau estatal aquestes eleccions han constatat el cansament dels electors respecte al bipartidisme que ha dominat la vida pública espanyola des de la transició. La ciutadania li ha dit prou a l’oligopoli PP-PSOE i ja no té por de donar la confiança a unes altres opcions, tradicionalment minoritàries. PP i PSOE han recollit uns resultats mediocres. El PP, almenys de cara a la galeria, assegura que la davallada que han experimentat és deguda a què els seus votants s’han quedat a casa. Els socialistes almenys sí que han fet autocrítica. Aquest matí el secretari general del PSOE s’ha rendit i ha donat llum verd a un congrés extraordinari en juliol per renovar (rentar la cara?) el partit.

                L’Esquerra Plural, UPyD, Ciutadans i, sobretot, Podemos, han tret uns resultats excel·lents; impensables tan sols fa uns mesos. El jove politòleg Pablo Iglesias ha sigut capaç d’aglutinar bona part del votant descontent d’esquerres sota el paraigua de Podemos. Han aconseguit uns resultats sorprenentment positius que, segurament, acceleraran l’evolució del partit per convertir-se en una força decisiva en les pròximes eleccions generals. Treball tenen per davant, però almenys ja no parteixen de zero.

El PP perdria la Generalitat Valenciana

                Amb les xifres que s’han donat al País Valencià el PP perdria la majoria absoluta i, després de vora vint anys, abandonaria la Generalitat. Els populars han aconseguit menys del 30% dels vots, un percentatge absolutament cridaner, ja que gran part de les victòries del PP a Espanya s’han cimentat a València. Amb aquests resultats dolents caldrà veure com reaccionen a Génova, perquè ja comencen a estar farts d’Alberto Fabra. A hores d’ara jo no posaria la mà en el foc per ell, com a possible candidat popular a la Generalitat. Per substituir-lo sonen amb força el nom de conselleres com Isabel Bonig o MªJosé Català o, fins i tot, l’alcaldessa d’Elx, Mercedes Alonso. Tampoc caldria oblidar en aquesta competició l’alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, ara que s’ha quedat sense la possibilitat de presidir el València CF, com tant desitjava.

                El parlament valencià es completaria, segons els resultats d’ahir, amb cinc forces polítiques més. Esquerra Unida, UPyD i Podemos, en tendència clarament alcista. I el PSPV, que continua sense recuperar-se i la coalició Compromís que, tot i aconseguir per primera vegada un eurodiputat, ha quedat certament eclipsada pel fenomen Podemos.

                S’inicia, per tant, una etapa incerta i plena de reptes. Que els nous eurodiputats (i els partits polítics en general) prenguen nota del que ha dit la ciutadania i es posen a treballar amb determinació per construir el futur.