dimarts, 8 d’octubre de 2013

SENSE CADENES



De vegades alce els ulls, mire cap al nord i no puc evitar sentir enveja. Enveja d’un poble que sempre ha tingut clara la voluntat d’unir esforços per construir el futur (amb el que podem estar d’acord, o no). Per això quan veig la realitat que m’envolta, massa sovint, m’envaeix un profund sentiment de tristor. Qui s’ha emportat la nostra brúixola? 


Cada dia estic més convençut que el territori actualment anomenat ‘Comunitat Valenciana’ és, en realitat, un gran manicomi. Un centre psiquiàtric gegantí on uns quants se senten del nord; uns altres, de ponent i, fins i tot, hi ha que viu ací, però s’estima més mirar cap al sud. No, senyors, per molt que ens dolga, hem d’assumir-ho, el poble valencià no existeix. Entre uns i altres han acabat amb Ell.

Però encara estem a temps. Ja és hora que deixem de barallar-nos i ens donem la mà per alçar-nos i caminar junts. Tan important és si la paella porta (o no) pebrera? No malbaratem les forces, utilitzem-les per crear el futur, el nostre. Per reconstruir un poble que fa massa anys que està adormit. Ha arribat el moment de trencar les cadenes i per cridar ben fort que SOM i SEREM.
Feliç 9 d’Octubre!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada