LA FÓRMULA 1 PASSA DE LLARG

Ja està. S’ha acabat. Ecclestone s’ha emportat l’Scalextric, perquè no accepta que li paguem el cànon amb bitllets de Monopoly. És trist, però el temps ens ha acabat donant la raó a tots aquells que pensàvem, que la fórmula 1 –tal com s’havia plantejat– no seria tan beneficiosa per a València, com deien els nostres governants. 

Fa uns anys, quan van eixir a la llum les negociacions entre la Generalitat i el propietari de la Fórmula 1, ens van dir que la celebració del gran premi a València seria molt positiva. Per una banda, es beneficiarien els hotels i els restaurants valencians. A més, ens posicionaria en el mapa mundial i cada any vindrien centenars de milers de turistes amb les butxaques plenes de bitllets morats. I, per altra banda, donaria l’impuls a una indústria tecnològica relacionada amb el motor.

Estic convençut que els membres del Consell estaven convençuts que la Fórmula 1 seria un bon negoci. Per això, miren quines casualitats, encomanaren l’explotació comercial de la prova a l’empresa Valmor Sport. Una empresa participada majoritàriament per Bancaixa (una de les dos caixes al servei dels megaprojectes del PP valencià) i per dos homes molt vinculats al PPCV: l’empresari Fernando Roig i l’expilot Jorge Martínez ‘Aspar’. 

Prompte va quedar clar que la celebració del gran premi no era el negoci que tots esperaven. Valmor perdia pasta cada any i ‘Aspar’ demanava a crits (sempre que apareixia en algun mitjà de comunicació) que l’alliberaren d’eixa creu. Camps, eixe gran amic dels seus amics, decidí que tots els valencians ens férem càrrec de les pèrdues de Valmor i la Generalitat va assumir l’organització dels últims gran premis que es van disputar, amb el consegüent peatge per a Ecclestone de més de 20 milions d’euros (sense comptar els més de 4 que va pagar Canal 9 pels drets d’imatge per retransmetre tota la temporada de la fórmula 1).

Qui ha sigut l’únic beneficiat? Bernie Ecclestone. I no només pels diners que  li hem pagat pel cànon, sinó perquè cada vegada que venia a València el tractaven com al marajà de Capurtala: “Ací, senyor Ecclestone, –s’ha de llegir en anglés amb accent Anne Bottle– menjarà els millors arrossos”. “Que no li agrada el Mercat Central ple de gent? No es preocupe, nosaltres li l’obrim de nit el dia que vulga.” “Ah, que la filla del senyor Martínez li ha paregut molt guapa? Bé, veurem què es pot fer...” Van ser anys en els quals els fisioterapeutes valencians també van compartir amb Ecclestone part del benefici, ja que molts dels nostres polítics, van acabar amb contractures a l’esquena, després de les milers de reverències que li dedicaven cada dia. 

Enguany no hi ha hagut fórmula 1, l’any que ve sembla que tampoc. El vicepresident del Consell, Pepe Ciscar, assegura que els valencians no haurem de pagar cap multa milionària (el doble del cànon) per no haver pogut celebrar les dos competicions, com figurava en el contracte firmat amb Ecclestone. Però amb aquesta classe de gent mai no se sap. Esperem que en el futur recordem aquest desficaci i no ens encabotem a repetir cíclicament empastres d’aquestes característiques.