dimecres, 8 d’agost de 2012

Vilallonga/Villalonga, per què no?


                No m’agradaria, en absolut, que aquesta qüestió servira per dividir el poble i crear conflictes estèrils. No. Pense que, per damunt de tot, el que hauria de prevaldre és l’amor que sentim pel nostre poble i la necessitat de construir junts el nostre futur. S’acosten temps molt complicats i només els superarem si tots aportem el nostre granet d’arena i  tirem del carro en la mateixa direcció.
                Des que tinc memòria el nom del poble sempre ha estat envoltat de polèmica. És normal. Considere dins de l’àmbit de la normalitat que a la major part del poble li sone estrany pronunciar el nom de ‘Vilallonga’, quan, des de tota la vida –de la nostra i de tres o quatre generacions arrere– a l’entrada del nostre estimat poble ha figurat el rètol de ‘Villalonga’. Ara, també trobe normal i absolutament lícit, la postura de tots aquells que volem recuperar el nom històric valencià que va tindre el poble, fins a la meitat del segle XVIII.
 
                La desaparició del nostre topònim històric no obeïx a cap decisió dels nostres avantpassats. No es va fer cap referèndum a la plaça Major perquè els llobers d’aquells anys triaren el nom que més els agradava. No. Va ser una decisió que va prendre el rei Felip V –el primer borbó– a Madrid després de la batalla d’Almansa per castigar els valencians. Els Decrets de Nova Planta del 29 de juny de 1707 aboliren el Regne de València i totes les seues institucions “por justo derecho de conquista”, com diu literalment el text. En el terreny legislatiu amb aquest decret s’implantaren al nostre antic regne les lleis i l’organització administrativa de Castella i, pel que fa a la llengua, el valencià es va marginar de la vida oficial i s’imposà el castellà com a única llengua oficial en tot l’estat. Alacant es convertí en Alicante; Castelló en Castellón; la Font en Fuente Encarroz i Vilallonga, en Villalonga.
                Per tant, considere que si recuperàrem el nostre topònim històric el que estaríem fent, en realitat, és retre un homenatge als llobers dels segle XVIII: aquells que lluitaren per la seua  llibertat, que van perdre la guerra i que, a més, els furtaren la dignitat.
                No es tracta de canviar el nom del poble. No es tracta de furtar a ningú els records de la infància. No es tracta de dir a ningú com li ha de dir al seu poble. Simplement es tracta d’oficialitzar el nom que tenia el poble fins que ens l’esborrà Felip V. És un exercici de de dignitat, de convivència i de maduresa. Que a l’entrada del poble figure el rètol: Vilallonga/Villalonga (o al revés) i que cada u l’anomene com vulga. Sense imposicions. Sense vencedors ni vençuts. I tots, amb el nostre poble al cor.
                Deixem-nos d’enfrontaments i donem-nos la mà per afrontar els reptes complicats que ens ha preparat el futur.

3 comentaris:

  1. Una ponderada reflexió, la de Manel Àlamo que hauria de fer meditar també als veïns de Villalonga/Vilallonga.

    ResponElimina
  2. Si es tracta de restituir la dignitat dels valencians avalada per la història i la filologia, caldria que el nom oficial fóra Vilallonga, i no Villalonga. Amb el temps, la gent s'hi acostumaria. Villalonga és un híbrid que no s'adiu al valencià. No m'agradaria veure a l'entrada del meu poble un rètol que diguera: "Font d'en Carròs / Fuente Encarroz".
    Salutacions!

    ResponElimina