dilluns, 16 de gener de 2012

La vida del Sant Job

Aquesta vesprada he llegit en l’edició electrónica d’un conegut diari valencià la noticia que l’expresident Camps –Paco, per als amics; tot i que cada dia en té menys– s’ha dut a la sessió de hui del judici dels trages un llibre molt adient a la seua talla d’intel·lectual: la biografia del sant Job. Segons conta el diari, aquest prohome de la Santa Església va morir després de patir un linxament. I jo em pregunte, haurà tingut Camps l’atreviment de voler manifestar davant de l’opinió pública que se sent molt identificat amb el final que va patir el senyor Job? O, tal vegada, era un missatge directe al senyor ‘Bigotes’ en assabentar-se que aquest l’ha qualificat de “gilipollas”, en la gravació que hui s’ha escoltat en el judici?  O, buscant altres interpretacions més pelegrines, qui sap si ha sigut un gest còmplice per a la política econòmica de Rajoy; cal recordar que Job en anglés significa treball i com el nou president del govern diu que la seua premissa principal és fomentar l’ocupació...
Mire, senyor Camps, és possible que vosté pense que ha sigut víctima d’una conspiració judeomaçònica; però la realitat, la trista realitat és que ací, els únics linxats són els milers i milers de valencians que es van quedar sense faena mentre vosté ens ‘governava’; els centres educatius públics i concertats als quals vosté va decidir que no passava res si no se’ls donava un duro; els llibreters que no han cobrat els xecs escolars, els farmacèutics –entre ells la seua dona– que han hagut de subvencionar els medicaments de tots; els que una vegada sí i una també veuen com els retallen el sou; els mitjans de comunicació que van patir la seua persecució perquè no van voler lloar la seua santíssima obra; i, per descomptat, els milers de treballadors de RTVV que, en breu, se n’aniran al carrer per culpa de la terrible gestió dels titelles que va col·locar el seu partit perquè la maldirigiren.
Ja està bé.
Jo, que sóc molt malpensat, estic segur que el missatge que ha volgut llançar-nos el col·lega d’Ecclestone ha sigut el primer: que sent que l’estan linxant en un judici polític injust i que ell és, com li encanta recordar per triplicat: “inocente, inocente y inocente”.  

2 comentaris:

  1. Efectivament, Manel, el "nostre" expresident de la Generalitat ha estat nefast. Tenia molt poca talla política i ni tan sols sap encaixar els colps que ara li plouen de totes bandes amb dignitat. Ja no li queda ni això, una mica de dignitat. Lamentable.
    Salutacions des de la Safor!

    ResponElimina
  2. I damunt de com ens ha deixat el pati, encara hi ha gent que li riu les gràcies. Tenim el que ens mereixem. Un abraç, a mig camí entre l'Horta, la Safor i el Baix Maestrat.

    ResponElimina