dilluns, 7 de novembre de 2011

Ni Rubalcaba, ni Rajoy; Laura Gallego

Supose que si han llegit el títol que encapçala aquesta entrada hauran endevinat que no tinc cap intenció d'invertir ni un sol segon d'aquesta nit per escoltar els missatges prefabricats, que tant el candidat del suposat centre, com el de la hipotètica esquerra tractaran de vendre'ns. No m'interessa en absolut res del que puguen dir els representants dels dos partits que ens han dut a la ruïna.

Rubalcaba vol marcar distàncies respecte a ZP, com si ell no haguera format part del govern que va aplicar la tisora sense pietat, per pagar els pecats de la primera legislatura socialista de l'era post Aznar. Donen-li dos setmanes més de campanya i segur que acaba convencent-nos que mai va ser vicepresident amb ZP que, com va escriure Shakespeare, només va ser un somni -o un malson- d'una nit d'estiu.

Rajoy, per contra,  es presenta com l'heroi d'una tragèdia grega -de les que escrivia Sòfocles, no de les que provoca Papandreu- que al final del tercer acte derrotarà els malvats i retornarà la pau i la justícia al món. Però cal aclarir que és un heroi fals i oportunista, ja que s'ha passat gran part de l'obra assegut a l'ombra d'un roure centenari, observant tranquil·lament com s'assolava el país, sense molestar-se a aportar cap solució al problema. El lema de Rajoy, durant els últims anys, sembla que ha sigut:  "cremeu-vos, cremeu-vos, que quan estigueu ben socarradets, ja vindré jo amb els meus poders màgics, per convertir-vos en una meravellosa au Fènix..."

Si la recepta secreta que porta Rajoy davall del braç és la mateixa que han aplicat els seus sequaços ací al País Valencia, com diria Camps, "més val que Déu ens pille confessats".

Per altra banda, tornat al debat d'aquesta nit, caldria recordar que no estem als EUA i que, a banda de votar al Partit Demòcrata o al Republicà, els ciutadans espanyols -afortunadament,crec- també podem donar el vot a unes altres opcions. Per això considere que es tracta d'un format perillosament antidemocràtic, que perpetua l'oligarquia política que a Espanya arrosseguem -amb les diferències de cada època- des dels temps del "turno de partidos" de Cánovas del Castillo i Sagasta.

Llavors, que què pense fer aquesta nit? Doncs, continuar amb la lectura de l'últim llibre de Laura Gallego; una novel·la en la qual, de vegades, els bons també guanyen.

3 comentaris:

  1. Molt bé company. El debat d'aquesta nit no es pot qualificar ni tan sols de debat. Temps i temes prefabricats. Poqueta cultura democràtica hi ha a l'Estat Espanyol...

    ResponElimina
  2. Molt bon article, Manel, sí senyor: hi estic totalment d'acord.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies als dos. Els vostres comentaris, venint de qui vénen, valen molt.

    Una forta abraçada

    ResponElimina