dilluns, 2 d’octubre de 2017

Cap a l'abisme




Rajoy hauria de dimitir. No hauria de durar ni un minut més al front d’Espanya després de les escenes deplorables que ahir van protagonitzar la Policia i la Guàrdia Civil carregant contra milers de catalans que l’únic que volien era votar, expressar-se a través de les urnes. Votar, quin delicte més terrible, veritat?  Al president del govern li paguem perquè resolga els problemes que tenim. Però Rajoy no només no els resol, sinó que els complica. La llei, la llei, la llei... És indecent que el màxim responsable d’un partit que se l’ha botat a la torera (Gürtel, Púnica, Bárcenas, Brugal, Castellano... Seguim?) l’invoque ara per espolsar-se les responsabilitats d’un problema que ha col·laborat activament a provocar. Política? Diàleg? El PP va voler traure rèdit electoral de la qüestió català. Van jugar amb foc arreplegant signatures contra l’Estatut Català, duent el model educatiu català als tribunals, burlant-se de Mas quan li demanava un concert econòmic, rient-se de les manifestacions independentistes... I com a conseqüència de tot allò, ens hem cremat tots. Ahir van dinamitar els pocs ponts que encara unien Catalunya a Espanya. Demolició descontrolada a la qual hem assistit durant l’última setmana. Trist l’espectacle de les caravanes de guàrdies civils encoratjats com si se n’anaren a la guerra. Inqualificable l’episodi dels vaixells reblits de policies. Era eixa la manera de convéncer els catalans perquè s’hi queden? Imagine que es podria haver fet pitjor. Però no sóc capaç d’explicar com. Els han donat la victòria en safata de plata.

                A partir de hui és una incògnita saber com evolucionaran els fets. Però no pinta gens bé. Puigdemont i el seu govern continuaran cap avant, al marge de la llei espanyola, i molt probablement aquesta setmana proclamaran la independència de manera unilateral. No em pareix una bona decisió ni tampoc responsable. Els catalans tenen tot el dret del món a decidir com volen viure i organitzar-se, però no així.  Convindria que uns i altres frenaren, perquè si no les imatges d’ahir seran anecdòtiques en comparació amb el que es pot produir en breu. De veritat estan disposats a pagar eixe preu? Trellat. Diàleg. Empatia. Propostes. Debat. Solucions. A Escòcia van votar. Tant costa canviar el marc legislatiu perquè puguen voten els catalans?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada