dimecres, 4 d’octubre de 2017

El discurs del president



No puc amagar que, almenys en les formes i en el to, m’ha agradat el parlament del president de la Generalitat Catalana. M’ha paregut un discurs més intel·ligent que el que va protagonitzar anit el cap de l’Estat. Cert és que Felip de Borbó li ho va posar molt fàcil. I que, a més, ha disposat de tot un dia per preparar la rèplica. Puigdemont ha emprat un to més amable que el que va mostrar ahir el rei. Ha seleccionat cuidadosament les paraules per referir-se a conceptes com la pau, la no-violència, el diàleg o la mediació. Ha sigut dur i ferm quan ha calgut, en especial, en el moment que criticat la intervenció de Felip VI, per considerar-la: decebedora, parcial i fora de lloc. També ha tingut el detall o l’habilitat d’usar el castellà quan s’ha dirigit als espanyols que se solidaritzen amb la seua causa. Ara bé, si entrem en el fons del discurs, evidentment el president ha agranat cap a casa. Quan s’ha referit als objectius que persegueixen els catalans i al moment històric que s’està vivint, ho ha fet en clau independentista. Ha parlat d’errades, és cert, però d’una manera absolutament retòrica, perquè de seguida ha passat a destacar els encerts del seu govern durant aquest procés. Cap intenció d’autocrítica. Haguera estat bé.

Dilluns s’ha convocat el ple del Parlament en el qual Puigdemont donarà compte del resultat de la consulta de l’1 d’octubre. Sessió en què, si no canvien molt les coses –i no té pinta que ho facen– proclamaran la independència de Catalunya. El president així ho ha manifestat en totes les entrevistes que li han fet. I en aquest sentit, hui els portaveus de la CUP han insistit que el govern ha de continuar avant amb el pla sobiranista. Dins de l’antiga Convergència hi ha més dubtes. Hi ha qui pensa que les presses poden arruïnar tot el que han aconseguit. Sobretot perquè internacionalment, de moment, cap estat ha manifestat que reconeixeran oficialment Catalunya com a estat. Europa demana diàleg. El Parlament Europeu ha emplaçat Madrid i Barcelona perquè troben una solució negociada. Ara bé, dins de la legalitat constitucional. Per què no deixen de jugar als escacs uns i altres i els fan cas?
Si dilluns hi ha DUI, l’Estat aplicarà a l’article 155 de la Constitució i suspendrà l’Estatut d’Autonomia. Per sort o per desgràcia no tenim cap bola de cristall per saber el que podria ocórrer després. Perquè ja hi ha gent, com Alfonso Guerra, que demana la intervenció de l'exèrcit... He apel·lat ja al trellat?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada