Anem a jugar a
endevinar el futur. Imaginem el líder d’un partit formalment d’esquerres que
trau els pitjors resultats de la seua història, però que gràcies als pactes
postelectorals acaba sent el president de la Generalitat. Durant quatre anys, mitjançant
el suport dels dos partits cosins germans que l’han fet president, ha tastat la
glòria. Ell ha agranat la corrupció. Ha reactivat l’economia valenciana. I ha
aconseguit que des de Madrid no ens miren amb condescendència. Bé, açò últim
no. I l’economia tampoc l’ha realçat ell, és qüestió de cicles i ara tenim el
vent a favor. Del tema de la corrupció també podríem debatre a qui li correspon
apuntar-se l’èxit. Però bé, al cap i a la fi, el president està convençut que
sense ell, res de tot el que els hem enumerat hauria sigut possible. I no només
ell. També els col·legues de partit han acabat la legislatura amb l’autoestima
pels núvols. Poc importa si la gent dels altres dos partits els han tirat una
maneta o no. Ells ens han tret del fangar i volen continuar al capdavant de la
Generalitat per convertir-nos en el POELLEGALL (el País on es lliguen els
gossos amb llonganisses). El que passa és que amb les enquestes en la mà,
sembla que ja no valen els companys de viatge dels últims quatre anys.
dimarts, 5 de març del 2019
dilluns, 4 de març del 2019
Requiescat in pace, Botànic
Este matí, mentre
passejava pel centre de la ciutat, m’he trobat un alt càrrec del Consell, un
històric militant del PSPV, per a més senyes. Quan li he preguntat com li
anaven les coses, sense que jo em referira explícitament a “la qüestió”, m’ha
comentat que hui era el gran dia, que el president havia de decidir si avançava
les eleccions (com la major part dels mitjans apostaven) o si les deixava tal com
estaven. M’ha fet la impressió que necessitava parlar, exorcitzar els dimonis
interns que el turmentaven. Com quan intentes justificar-te davant d’una
decisió amb la qual no estàs d’acord. M’ha confessat que ell mateix, fins fa no
massa, estava en contra de l’avançament electoral. Però, tot seguit, m’ha
repetit l’ideari de manual que esta vesprada ha exposat Puig davant de l’opinió
pública: “que el fet d’avançar les eleccions podia ser positiu per posar la
nostra comunitat autònoma al mateix nivell de les anomenades Nacionalitats
Històriques”. “Que així es marcaria la singularitat valenciana i la resta
d’Espanya, per fi, ens prendria seriosament...” En definitiva, arguments amb
poc o gens de pes per tractar de justificar l’injustificable.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)