Distingit senyor:
Se’n recorda, senyor Gallardón, quan la premsa més
rància d’
aquest país l’acusava de llibertari, de revolucionari i de ser, pràcticament, un espia del Kremlin? Si,
fins i tot, hi havia algun socialista despistat que li tirava els trastos,
perquè canviara Génova per Ferraz. Quins temps aquells, eh? Com ens la va
pegar, com diria la meua iaia. Vosté ha passat, en a penes dos anys, d’entonar
la Internacional (quan l’ala més radical del seu partit desitjava que l’enviaren
d’ambaixador al Kurdistan), a carregar amb l’encenser en les celebracions
religioses preconciliars, que tant agraden a la Conferència Episcopal
Espanyola. Què li ha ocorregut en aquests dos anys? Quin Gallardón era l’autèntic:
el que jugava a ser Clark Kent, contra la malvada Esperanza Aguirre o l’actual
ésser gris que cada dia que passa s’assembla més a Jack Nicholson en The Shining?