Estimada Mònica:
T’admire políticament des de la
primera vegada que vas vindre a InfoTV a participar en un dels debats polítics
que féiem, com a representant d’Esquerra Unida. Encara eres una desconeguda per
a la ciutadania, però a mi i a la resta de companys, de seguida ens vas
captivar per la manera clara, directa i passional amb què denunciaves alguns
dels problemes que afectaven la nostra societat. Amb el temps has arribat al
gran públic i t’has convertit en la principal figura de la política valenciana,
amb una gran projecció mediàtica en la resta de l’estat. Compromís és hui el
que és, gràcies al gran treball de tots els que formeu part de la coalició, per
una banda i, també, per supost, pel teu carisma personal i per l’enorme
capacitat que tens per connectar amb la ciutadania i amb els mitjans de
comunicació.
Diumenge
passat molts valencians i valencianes vam agafar la papereta de Compromís i la
vam dipositar en l’urna amb la il·lusió que acabaren vint anys negres per a la
història del País Valencià. Eixa mateixa nit vam celebrar, amb alegria, la
victòria de l’esquerra i del valencianisme. Compromís ha tret uns resultats
extraordinaris. A València ciutat la coalició ha quedat només a deu mil vots de
la fins aleshores totpoderosa Rita Barberà. A la província de València la
formació que encapçales s’ha convertit en la segona força per davant del PSPV.
I al conjunt del país, Compromís ha triplicat els resultats de fa quatre anys.
Heu sigut, en definitiva, l’única força política amb representació en les Corts
que ha crescut en nombre de vots, en escons i en recolzament de la societat.
Enhorabona!