La perversió de la democràcia

S’ha parlat moltes vegades del vot captiu o del clientelisme per explicar determinades victòries electorals, quan és evident que la gestió de govern d’eixos vencedors en les urnes, no està beneficiant el conjunt de la societat. Açò en un poble menut, com el meu, és relativament fàcil d’aconseguir: tu confecciones la llista electoral incloent-hi membres de les famílies més nombroses del poble i, en acabant, fas tot el possible per col·locar-los, ja siga en l’ajuntament, en alguna entitat pública que controle el partit, o en l’empresa d’algun conegut que et deu favors. Aquest mateix mètode, però aplicat a entitats més grans, com les diputacions, també sol ser efectiu. ¿Quants assessors deia que tenia Carlos Fabra a Castelló? En fi, no cal que ens fem mala sang, però aquesta és una de les raons per les quals no hi ha manera de tirar de les institucions públiques a determinats personatges.

Doncs bé, ahir, en aquest mateix sentit, un amic em va contar un assumpte paregut, que fa que t’entren ganes de vomitar. El propietari d’una coneguda corporació de col·legis privats bilingües (castellà-anglés) acaba d’aconseguir el compromís del govern autonòmic que concertarà alguns dels seus centres. El motiu, segons aquest personatge, és que com cada vegada hi ha més famílies amb problemes econòmics, es vol tirar-los una maneta, perquè els seus xiquets continuen anant a eixe centre selecte sense haver de pagar ni un duro. La realitat segurament és una altra. És possible que aquesta empresa ja no tinga els beneficis d’altres èpoques i, per això, necessita els diners de tots, per continuar sent un bon negoci. Tot açò ja és bastant fastigós, però encara hi ha més. En la reunió que el propietari d’aquests col·legis va tindre amb els pares per explicar-los el futur concert, es va permetre el luxe de parlar com si estiguera en un míting i va arribar a dir, segons em conta el meu amic, que “ a veure a qui voteu, perquè, per exemple, eixa Mònica Oltra ja ha dit que es carregarà tots els concerts...”

Els diners públics s’han d’utilitzar per beneficiar a tots, no per quadrar els comptes de cap empresa privada, ni tampoc per pagar-te la campanya electoral.