A penes queden dos setmanes perquè finalitze l'exposició 'Joanot Martorell i la tardor de la cavalleria' que des del passat mes de desembre acull el convent del Carme de València. Hui, per fi, he pogut veure-la. Com a amant de la literatura valenciana i de l'Edat Mitjana (o de la imatge idíl·lica d'aquesta època que ens han deixat Walter Scott i Hollywood) l'he trobada molt interessant.
Tot i que ja coneixia, pels meus estudis, alguns dels aspectes de la societat valenciana del segle XV -la València del Segle d'Or- m'ho he passat molt bé entre llibres d'hores, escuts nobiliaris, pintures religioses, i, per damunt de tot, espases i armadures.
L'exposició fa un recorregut pels episodis més importants de la vida de Martorell, des del seu naixement, a València, fins que va morir empobrit i amargat en l'últim terç del segle -no sabem exactament on-, passant pels viatges que el van dur per mitja Europa, les lletres de batalla a cavallers de l'època o les estades a la presó per culpa d'haver-se dedicat a activitats no massa pròpies de la seua categoria social, com el bandolerisme. Una vida plena de daltabaixos, d'aventures i de grans vivències, que l'autor valencià va reflectir a la seua gran obra 'Tirant lo Blanch'. Una obra que es publicà quasi trenta anys després de la seua mort i que el va convertir en immortal.