A penes queden dos setmanes perquè finalitze l'exposició 'Joanot Martorell i la tardor de la cavalleria' que des del passat mes de desembre acull el convent del Carme de València. Hui, per fi, he pogut veure-la. Com a amant de la literatura valenciana i de l'Edat Mitjana (o de la imatge idíl·lica d'aquesta època que ens han deixat Walter Scott i Hollywood) l'he trobada molt interessant.
Tot i que ja coneixia, pels meus estudis, alguns dels aspectes de la societat valenciana del segle XV -la València del Segle d'Or- m'ho he passat molt bé entre llibres d'hores, escuts nobiliaris, pintures religioses, i, per damunt de tot, espases i armadures.
L'exposició fa un recorregut pels episodis més importants de la vida de Martorell, des del seu naixement, a València, fins que va morir empobrit i amargat en l'últim terç del segle -no sabem exactament on-, passant pels viatges que el van dur per mitja Europa, les lletres de batalla a cavallers de l'època o les estades a la presó per culpa d'haver-se dedicat a activitats no massa pròpies de la seua categoria social, com el bandolerisme. Una vida plena de daltabaixos, d'aventures i de grans vivències, que l'autor valencià va reflectir a la seua gran obra 'Tirant lo Blanch'. Una obra que es publicà quasi trenta anys després de la seua mort i que el va convertir en immortal.
I totes aquestes desventures personals dins del context de crisi social, econòmica (no tant per als valencians) i política que va ser el segle XV. Una centúria plena de lluites de poder en la Corona d'Aragó entre els partidaris dels Trastàmara -castellans-, els Urgell i els seguidors del príncep de Viana. Una època i una societat -la valenciana- que Eduard Mira, comissari de l'exposició, va dibuixar magistralment en la seua novel·la 'Escacs de mort', amb la qual va guanyar l'any 2009 el premi de novel·la Alfons el Magnànim de València.
En definitiva, tres recomanacions per als amants de la literatura i de l'Edat Mitjana: visitar l'exposició (acaba el 13 de març), 'Escacs de mort', i, sobretot, perdre-li la por als clàssics i atrevir-se a endinsar-se en les pàgines del 'Tirant'. Un llibre que, si fem cas de Cervantes, tots hauríem de tindre, obligatòriament, a la nostra biblioteca. Jo, vos aconselle l'edició de Joan Pellicer i Rosa Giner de l'editorial 3 i 4.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada