![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi26KDw7p84cN3bDqIgQNNNSUMMFcY1yrS_SwecvyveqSp1Rl-JBI3TeLVj_p2K1Z1KapefBAcI-dtX0LBJJpXsrnWesqc7H2V6gXGHJ9gQ0CAY4E-8esd-6guM4wl9ENFFUOcSoLAZmLXp/s320/250px-L%2527Ingenu.jpg)
Segurament
ho sóc, ingenu. O il·lús. Trien l’adjectiu que més els agrade.
A mi em dóna igual. Bé, no exactament. Si haguera de triar-ne un,
potser, em quedaria amb el segon. Il·lús. Per q
uè? Perquè
l’il·lús és aquell que té il·lusió. Sí, ja sé que
habitualment quan la gent qualifica a algú d’il·lús és perquè
confia en excés que puga fer-se realitat algun desig d’eixos que
el sentit comú qualifica d’irrealitzables. Però, fins i tot, en
aquests casos, quan els desitjos de qui els escriu no tenen pinta que
prosperen (raons, n’hi ha moltes), m’agrada que em qualifiquen
d’il·lús.