Només en un país tret de la ment de Lewis Carroll
com és el nostre es poden donar situacions com les d’aquests dies. Que a Rajoy
només se li puga preguntar sobre els escàndols que li afecten a ell i al seu
partit a Alemanya, és equiparable a la partida de croquet que la Reina de cors
jugava amb flamencs i eriçons al País de les Meravelles. No té nom. És una
absoluta falta de respecte als periodistes, en primer lloc, però –especialment–
a tots els espanyols, que al cap i a la fi som els que li paguem el sou (el que
li apareix en la nòmina). Ja és hora que els governants se n’adonen que
nosaltres no treballem per a ells, sinó que ells són els nostres empleats i
que, per tant, han de donar compte de la seua feina; com fa el personal que els
neteja la casa o els cuidadors que s’encarreguen dels seus fills.
dimarts, 5 de febrer del 2013
dilluns, 4 de febrer del 2013
L'educació a Finlàndia
Anit, tot i que el nòrdic i el coixí em cridava
amb força, el programa de Jordi Évole retardà durant uns minuts el procés d’admissió
al regne (o república federal, a l’hora de dormir no m’importa qui pose el
llit) de Morfeu. Hui, quasi 24 hores després de l’emissió del programa, al gremi
d’ensenyants continuem impactats pel sistema educatiu finés. Classes de dihuit
alumnes, com a molt. Plantilles de professorat estables i amb un gran nombre de
professors de suport. Material escolar, llibres i dinar a càrrec de l’estat.
Lleis educatives elaborades amb la implicació de la comunitat educativa, amb
independència del partit que governe quatre anys després. Famílies implicades
en el procés d’educació dels seus fills...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)