dimarts, 5 de febrer del 2013

Camps, el mestre de Rajoy



Només en un país tret de la ment de Lewis Carroll com és el nostre es poden donar situacions com les d’aquests dies. Que a Rajoy només se li puga preguntar sobre els escàndols que li afecten a ell i al seu partit a Alemanya, és equiparable a la partida de croquet que la Reina de cors jugava amb flamencs i eriçons al País de les Meravelles. No té nom. És una absoluta falta de respecte als periodistes, en primer lloc, però –especialment– a tots els espanyols, que al cap i a la fi som els que li paguem el sou (el que li apareix en la nòmina). Ja és hora que els governants se n’adonen que nosaltres no treballem per a ells, sinó que ells són els nostres empleats i que, per tant, han de donar compte de la seua feina; com fa el personal que els neteja la casa o els cuidadors que s’encarreguen dels seus fills. 

dilluns, 4 de febrer del 2013

L'educació a Finlàndia



Anit, tot i que el nòrdic i el coixí em cridava amb força, el programa de Jordi Évole retardà durant uns minuts el procés d’admissió al regne (o república federal, a l’hora de dormir no m’importa qui pose el llit) de Morfeu. Hui, quasi 24 hores després de l’emissió del programa, al gremi d’ensenyants continuem impactats pel sistema educatiu finés. Classes de dihuit alumnes, com a molt. Plantilles de professorat estables i amb un gran nombre de professors de suport. Material escolar, llibres i dinar a càrrec de l’estat. Lleis educatives elaborades amb la implicació de la comunitat educativa, amb independència del partit que governe quatre anys després. Famílies implicades en el procés d’educació dels seus fills...