El
president del govern va concedir ahir una entrevista. El fet en si ja és notícia,
perquè Rajoy no és massa aficionat a què li facen preguntes ni tampoc posa
massa interés a facilitar la labor dels periodistes; però, en fi, això seria
motiu per escriure un altre post. L’agraciat d’ahir va ser Carlos Herrera. “Sempre
millor si els que t’interroguen són amics”, degué pensar Rajoy abans de donar l’OK
a l’entrevista. No la vaig escoltar. Ho reconec. No m’interessen en absolut les
declaracions oficialistes i triomfalistes del nostre president del govern. Sempre
és el mateix: consignes, frases elaborades i eslògans per destacar el propi
treball i carregar contra l’adversari polític; un adversari que hui en dia, ja
no està tan clar si és el de la rosa, el de la coleta o Naranjito. Però
he d’admetre que ahir Rajoy sí que va parlar, almenys entre línies. Com es nota
quan està còmode el president!
dimarts, 17 de març del 2015
diumenge, 15 de març del 2015
“El caos o nosaltres”
Fa
uns mesos Xavier Aliaga va escriure al seu blog un post apocalíptic sobre el
futur polític valencià. L’article (com tot el que escriu Aliaga) em va paréixer
molt interessant i, per desgràcia, també molt creïble. Per a tot aquell que no
va tindre l’oportunitat de llegir-lo, més o menys venia a dir que després de
les pròximes eleccions autonòmiques el PP cediria el poder a una coalició d’esquerres,
que començaria a governar. Un govern que, especialment durament els primers
mesos, seria complicat, ja que el govern central, encara en mans de Rajoy, s’encarregaria
de posar tota classe d’entrebancs. Desconec si Aliaga tenia fonts fiables o,
com va assegurar, només es tractava d’un exercici de vidència política. El cas
és que aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat de parlar amb una persona
ben relacionada i m’ha pintat un quadre molt semblant al que va descriure Aliaga.
És evident que els gintònics que ens hem pres no m’han acabat de caure bé.
dimecres, 11 de març del 2015
L'altra batalla de l'Ebre
Em
pareixen patètiques les campanyes que estan duent a terme alguns mitjans de
comunicació per revifar la reivindicació del transvasament de l’Ebre. I no
perquè considere que aquesta demanda no siga lícita o justa, sinó pel moment en
el qual s’ha produït. Quan encara tenim a la retina les imatges de pobles i
camps sencers engolits per l’Ebre, em pareix d’una catadura moral digna d’estudi
psiquiàtric que apareguen certs il·luminats i insinuen (o diguen clarament, sense
cap problema de consciència) que “encara els passa poc, per no voler compartir
l’aigua que els sobra amb tots.” Com si l’existència del transvasament els
haguera salvat de la riuada. Pel que diuen els expertes, aquestes inundacions
només es podrien haver evitat amb dos tipus d’actuacions. En primer lloc amb la
construcció d’una sèrie d’infraestructures (embassaments principalment) que
controlen i regulen el cabal del riu. I també, com demanen la majoria dels
alcaldes de les poblacions afectades per catàstrofes d’aquestes
característiques, amb la neteja dels llits dels rius. Però ja saben tots vostés
que, en general, només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona. I, una vegada
més, s’evidencia la poca planificació i el curterminisme
que domina la gestió dels nostres polítics. Ara bé, no voldria posar el punt
final d’aquest article sense entrar al joc d’aquests pseudocomunicadors i
abordar la qüestió del transvasament de l’Ebre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)