Que bé! Hem deixat
arrere l’hivern. El fred ha passat i, per fi, ha arribat el bon temps (ho sent,
em negue a utilitzar l’expressió malsonant i repugnant de “caloret”). Les flors
comencen a eixir al camp, les platges s’omplin de nou i, després d’un llarg
temps de penombra, la gent torna a somriure al carrer. I amb el solet que fa, l’alegria
contagiosa de la gent i la cerveseta en la terrassa del bar de la plaça del
poble, sembla que el personal comença a patir d’amnèsia: les enquestes parlen d’una
certa recuperació del PP en la intenció de vot. Però, estem bojos o què? “Ei”,
podria dir-me algun dels que estan reflexionant seriosament tornar a votar al
Partit Popular, “total per quatre tratges,
cent grams de caviar i quatre duros
que s’han emportat... Què més dóna que se’ls emporten estos o els altres... Més
val roïns coneguts, que bons per conéixer... I si ve eixe de la cua i encara ho
empastrem més?”