Raons per les quals no s’ha de votar al PP (i/o a Ciutadans)

Que bé! Hem deixat arrere l’hivern. El fred ha passat i, per fi, ha arribat el bon temps (ho sent, em negue a utilitzar l’expressió malsonant i repugnant de “caloret”). Les flors comencen a eixir al camp, les platges s’omplin de nou i, després d’un llarg temps de penombra, la gent torna a somriure al carrer. I amb el solet que fa, l’alegria contagiosa de la gent i la cerveseta en la terrassa del bar de la plaça del poble, sembla que el personal comença a patir d’amnèsia: les enquestes parlen d’una certa recuperació del PP en la intenció de vot. Però, estem bojos o què? “Ei”, podria dir-me algun dels que estan reflexionant seriosament tornar a votar al Partit Popular, “total per quatre tratges, cent grams de caviar i quatre duros que s’han emportat... Què més dóna que se’ls emporten estos o els altres... Més val roïns coneguts, que bons per conéixer... I si ve eixe de la cua i encara ho empastrem més?”

                D’acord, és evident que la corrupció no és un assumpte exclusiu del PP, com bé saben, per exemple, a Catalunya o a Andalusia. Però hi ha moltes més raons que hauríem de tindre en compte per no tornar a votar mai més el PP. En vint anys el PP (Zaplana, Olivas, Camps i ara Fabra) han aconseguit arruïnar les arques valencianes fins al punt que hui en dia la nostra comunitat autònoma sobreviu únicament gràcies als préstecs de l’Estat que, a més, incrementen mes a mes el nostre deute. Per culpa de la gestió, com a mínim, nefasta, del PP ens hem quedat sense les caixes d’estalvi valencianes. Durant vint anys van pervertir RTVV, la van convertir en una agència de col·locació del PP i, finalment, quan es van cansar del joguet, la van tancar. Tots els mals que patíem els valencians eren culpa de ZP i dels socialistes, però quan manaven ells a Madrid (tret d’alguns comentaris en els últims temps amb la boca menuda), especialment en l’època del totpoderós Aznar, no van alçar un dit per reclamar el deute històric o per denunciar l’infrafinançament que pateix la nostra terra des de l’inici de l’Espanya de les Autonomies. I, a més, últimament, s’han esforçat per tornar a dividir-nos, per quatre vots miserables, revifant el maleït conflicte lingüístic que tant de mal ens ha fet als valencians.

                Tots aquests motius, juntament amb els esgarrifadors casos de corrupció que han portat davant del jutge uns quants dirigents del PP valencià (el Gürtel, el Brugal, l’EMARSA, la Fórmula 1, el cas Blasco...) han motivat que molts votants de centredreta hagen decidit votar Ciutadans en les pròximes eleccions autonòmiques. El partit d’Albert Rivera ha crescut en els últims mesos gràcies a la imatge immaculada del seu líder, a una gran campanya en els principals mitjans de comunicació de l’Estat i a un missatge que posa l’èmfasi en el sentit comú i el joc net en la gestió política. Cares noves i un programa atractiu per als votants conservadors, cansats de l’oligopoli polític que governa Espanya des de la Transició.

                Però sorpresa. Ara els líders d’aquest partit que promet la regeneració política diuen que ací, al País Valencià deixaran que governe la llista més votada. Per tant, tot i els aires de canvi que bufen, podria donar-se la situació que el PP perdera la majoria absoluta, però que mantinguera la Generalitat, gràcies al suport d’aquest partit que alguns ja qualifiquen com a ‘marca blanca’ del Partit Popular. I jo em pregunte: quin sentit té presentar-se a unes eleccions per combatre els partits de sempre i, en acabant, facilitar-los que es perpetuen en el poder? De veritat ens mereixem quatre anys més de govern popular? 

                 Cada dia veig més clar l’única opció possible després del 24M: l’exili.