dimecres, 13 de març del 2013

APUNTS SOBRE LA CUINA TRADICIONAL VALENCIANA: EL BLAT PICAT



Vivim una època daurada per a la cuina espanyola.  Arzak, Berasategui, Dacosta i, per damunt de tots ells, Ferran Adrià han aconseguit que el nostre país es pose al capdavant de la gastronomia mundial. Les propostes d’aquests xefs han fet possible que cada reunió al voltant d’una taula es convertisca en una experiència sensorial irrepetible. Menjar amb els ulls, amb l’olfacte, amb les orelles, amb el tacte i, és clar, també amb el gust. Però juntament amb aquesta cuina d’avanguarda, no cal oblidar la nostra cuina, la cuina tradicional, la cuina de les nostres iaies, la cuina que parla un poc de la nostra manera de ser i que, vulguem o no, ens evoca altres èpoques i ens connecta amb el territori on vivim. Jo sóc un enamorat d’aquesta cuina. I com a bon amant, gaudisc d’exercicis amatoris on abunden els arrossos (caldosos, secs, al forn o melosos), les coques (escaldades o de pasta bona amb tomaca, herbes, ceba, pèsols o roselles), els putxeros, l’espencat i les xulles i l’embotit torrat a la brasa. Doncs bé, dins de la gastronomia valenciana hi ha un plat de cullera que mereix que destaquem, tant per la seua qualitat, com per la història que amaga: els parle del ‘Blat picat’.