diumenge, 31 d’octubre del 2010

Salutacions des del planeta bloc


La nau que em transporta acaba d'aterrar. Quina sensació més estranya! Estic sol i desorientat... Mire al meu voltant i no sóc capaç de distingir res... Normal; supose que això és el que ocorre quan deixes arrere el teu món i t'endinses en un completament diferent. No veig cares conegudes. De fet, no veig persones. En aquest planeta no n'hi han. Almenys de les de carn, ossos i esperit (o ànima, o matèria essencial, o com els agrade referir-se a eixa part nostra) que tant abunden a la Terra. Ací, pel que m'han dit, hauré d'acostumar-me a la solitud i a la companyia d'uns éssers virtuals que no sempre utilitzaran la seua capacitat de comunicar-se amb mi. Diuen que rarament ho fan. I que quan ho fan, normalment la utilitzen per llançar taques negres de tinta -també virtual- per angoixar el nostre, tristament acostumant i resignat , desorientat ego. Estrany aquest món i estranys aquests capritxosos habitants seus!

Acabe d'arribar, per tant, al planeta bloc amb l'humiltat de qui no sap i vol aprendre. Arribe amb la voluntat d'aportar lletres i sons per a la reflexió, en aquests temps en els quals resulta tan complicat formar determinades paraules, com ara solidaritat, convivència, tolerància o justícia. Quatre paraules que hauríem de ser capaços de traure del diccionari i, entre tots, utilitzar-les per construir un futur millor. Almenys, des d'aquest bloc que naix hui, 31 d'octubre de 2010, intentarem col·locar la nostra rajola en nom d'una humanitat millor. Sí, ja sé que, tal vegada, aquest objectiu programàtic és molt ambiciós; però considere que cada dia que ens alcem hauríem d'intentar introduir xicotets canvis en la nostra vida i en la dels que ens envolten, per fer realitat eixa màxima.

En fi, resumint; després de molts anys, per fi, m'he atrevit a obrir un bloc i amb aquesta primera entrada, habitants d'aquest estrany i excitant planeta, aprofite per enviar-los les meues afectuoses salutacions.