Estimada Mònica:
T’admire políticament des de la
primera vegada que vas vindre a InfoTV a participar en un dels debats polítics
que féiem, com a representant d’Esquerra Unida. Encara eres una desconeguda per
a la ciutadania, però a mi i a la resta de companys, de seguida ens vas
captivar per la manera clara, directa i passional amb què denunciaves alguns
dels problemes que afectaven la nostra societat. Amb el temps has arribat al
gran públic i t’has convertit en la principal figura de la política valenciana,
amb una gran projecció mediàtica en la resta de l’estat. Compromís és hui el
que és, gràcies al gran treball de tots els que formeu part de la coalició, per
una banda i, també, per supost, pel teu carisma personal i per l’enorme
capacitat que tens per connectar amb la ciutadania i amb els mitjans de
comunicació.
Diumenge
passat molts valencians i valencianes vam agafar la papereta de Compromís i la
vam dipositar en l’urna amb la il·lusió que acabaren vint anys negres per a la
història del País Valencià. Eixa mateixa nit vam celebrar, amb alegria, la
victòria de l’esquerra i del valencianisme. Compromís ha tret uns resultats
extraordinaris. A València ciutat la coalició ha quedat només a deu mil vots de
la fins aleshores totpoderosa Rita Barberà. A la província de València la
formació que encapçales s’ha convertit en la segona força per davant del PSPV.
I al conjunt del país, Compromís ha triplicat els resultats de fa quatre anys.
Heu sigut, en definitiva, l’única força política amb representació en les Corts
que ha crescut en nombre de vots, en escons i en recolzament de la societat.
Enhorabona!
A
pesar d’això, tot i l’èxit electoral, aquests resultats no legitimen Compromís
per demanar la presidència de la Generalitat. És cert que el PSPV està en
caiguda lliure des de no se sap quan. És també veritat que no es pot comparar
el treball d’oposició que han fet en els últims anys els socialistes amb el que
heu fet vosaltres (o amb el que ha fet Esquerra Unida). No és menys cert que l’opinió
pública valora molt més la teua persona, que la de Ximo Puig. Però les
matemàtiques diuen que més de 50.000 valencians han confiat més en el projecte
socialista que en el de Compromís. El PSPV ha sigut la força progressista més
votada i, per tant, ells haurien de presidir la Generalitat. Per aquest motiu pense
que no s’ha d’invertir cap energia a reivindicar la primera cadira del Consell.
Si es fan bé les coses, qui pot assegurar que d’ací quatre anys no és Compromís
la força més votada per davant, inclús, del PP. Ara, Mònica, cal deixar-se la
pell per a aconseguir formar un govern de progrés. Com tu has dit, cal ser
generosa i cedir. No té importància qui és el president de la Generalitat, sinó
les polítiques que es duran a terme els pròxims quatre anys. Compromís ha d’estar
en el pròxim govern de la Generalitat. Per això vos hem votat i per això volem
que el vostre programa electoral es puga fer realitat. Si no, res del que s’ha
aconseguit haurà tingut sentit. Deixeu-vos ja de picabaralles i de missatges
enverinats a través dels mitjans de comunicació i seieu a negociar el programa
de govern. I que no vos influencien el que puguen dir des de Madrid des de Sevilla
o des de Barcelona. Ja és hora que els valencians ens governem des d’ací i que,
d’una vegada per totes, ens bufe el vent a favor.
Molta
sort i molts ànims, que fàcil, fàcil, no serà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada