dissabte, 30 de maig del 2015

Carta oberta a Mònica Oltra

Estimada Mònica:

                T’admire políticament des de la primera vegada que vas vindre a InfoTV a participar en un dels debats polítics que féiem, com a representant d’Esquerra Unida. Encara eres una desconeguda per a la ciutadania, però a mi i a la resta de companys, de seguida ens vas captivar per la manera clara, directa i passional amb què denunciaves alguns dels problemes que afectaven la nostra societat. Amb el temps has arribat al gran públic i t’has convertit en la principal figura de la política valenciana, amb una gran projecció mediàtica en la resta de l’estat. Compromís és hui el que és, gràcies al gran treball de tots els que formeu part de la coalició, per una banda i, també, per supost, pel teu carisma personal i per l’enorme capacitat que tens per connectar amb la ciutadania i amb els mitjans de comunicació.

Diumenge passat molts valencians i valencianes vam agafar la papereta de Compromís i la vam dipositar en l’urna amb la il·lusió que acabaren vint anys negres per a la història del País Valencià. Eixa mateixa nit vam celebrar, amb alegria, la victòria de l’esquerra i del valencianisme. Compromís ha tret uns resultats extraordinaris. A València ciutat la coalició ha quedat només a deu mil vots de la fins aleshores totpoderosa Rita Barberà. A la província de València la formació que encapçales s’ha convertit en la segona força per davant del PSPV. I al conjunt del país, Compromís ha triplicat els resultats de fa quatre anys. Heu sigut, en definitiva, l’única força política amb representació en les Corts que ha crescut en nombre de vots, en escons i en recolzament de la societat. Enhorabona!


A pesar d’això, tot i l’èxit electoral, aquests resultats no legitimen Compromís per demanar la presidència de la Generalitat. És cert que el PSPV està en caiguda lliure des de no se sap quan. És també veritat que no es pot comparar el treball d’oposició que han fet en els últims anys els socialistes amb el que heu fet vosaltres (o amb el que ha fet Esquerra Unida). No és menys cert que l’opinió pública valora molt més la teua persona, que la de Ximo Puig. Però les matemàtiques diuen que més de 50.000 valencians han confiat més en el projecte socialista que en el de Compromís. El PSPV ha sigut la força progressista més votada i, per tant, ells haurien de presidir la Generalitat. Per aquest motiu pense que no s’ha d’invertir cap energia a reivindicar la primera cadira del Consell. Si es fan bé les coses, qui pot assegurar que d’ací quatre anys no és Compromís la força més votada per davant, inclús, del PP. Ara, Mònica, cal deixar-se la pell per a aconseguir formar un govern de progrés. Com tu has dit, cal ser generosa i cedir. No té importància qui és el president de la Generalitat, sinó les polítiques que es duran a terme els pròxims quatre anys. Compromís ha d’estar en el pròxim govern de la Generalitat. Per això vos hem votat i per això volem que el vostre programa electoral es puga fer realitat. Si no, res del que s’ha aconseguit haurà tingut sentit. Deixeu-vos ja de picabaralles i de missatges enverinats a través dels mitjans de comunicació i seieu a negociar el programa de govern. I que no vos influencien el que puguen dir des de Madrid des de Sevilla o des de Barcelona. Ja és hora que els valencians ens governem des d’ací i que, d’una vegada per totes, ens bufe el vent a favor.


Molta sort i molts ànims, que fàcil, fàcil, no serà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada