Respecte

No pot haver-hi convivència sense respecte. El respecte és fonamental per construir qualsevol societat. O almenys això em van ensenyar de menut. Acceptar l’altre, tolerar a qui no pensa com tu, posar-se en la pell de qui tenim enfront. Sobre el paper sembla fàcil, però en la pràctica, pel que veiem cada dia, deu ser molt difícil. Entenc, per tant, els que dissabte es van enfadar quan les aficions del Barcelona i de l’Athletic van xiular l’himne d’Espanya. Hauria sigut desitjable que els assistents a la final de la Copa del Rei no xiularen la marxa reial, ens agrade o no. Com, ja que parlem de respecte, tampoc és admissible que fa uns anys Raimon rebera insults i xiulits per part del públic madrileny per cantar en valencià, en el concert que es va realitzar a la capital d’Espanya per homenatjar Miguel Ángel Blanco. Tampoc fomenta el respecte que el Reial Madrid prohibira a un periodista de València dirigir-se en valencià a Raül Albiol, jugador de Vilamarxant. O que part de la premsa d’Almeria protestara perquè l’entrenador de l’Eibar responguera en euskera als periodistes bascos. Respecte. Respecte. Respecte... 

Demanem respecte per a les nostres coses, però al veí que li’n donen. I pel que veig, els nostres governants, en comptes de construir ponts, s’afanyen a tractar d’apagar els incendis amb gasolina. Mal pinta la cosa.