dilluns, 4 de març de 2019

Requiescat in pace, Botànic


Este matí, mentre passejava pel centre de la ciutat, m’he trobat un alt càrrec del Consell, un històric militant del PSPV, per a més senyes. Quan li he preguntat com li anaven les coses, sense que jo em referira explícitament a “la qüestió”, m’ha comentat que hui era el gran dia, que el president havia de decidir si avançava les eleccions (com la major part dels mitjans apostaven) o si les deixava tal com estaven. M’ha fet la impressió que necessitava parlar, exorcitzar els dimonis interns que el turmentaven. Com quan intentes justificar-te davant d’una decisió amb la qual no estàs d’acord. M’ha confessat que ell mateix, fins fa no massa, estava en contra de l’avançament electoral. Però, tot seguit, m’ha repetit l’ideari de manual que esta vesprada ha exposat Puig davant de l’opinió pública: “que el fet d’avançar les eleccions podia ser positiu per posar la nostra comunitat autònoma al mateix nivell de les anomenades Nacionalitats Històriques”. “Que així es marcaria la singularitat valenciana i la resta d’Espanya, per fi, ens prendria seriosament...” En definitiva, arguments amb poc o gens de pes per tractar de justificar l’injustificable.

Perquè és així. El president de la Generalitat té tot el dret del món a avançar les eleccions, si ho considera oportú. Però que no ens prenga per ximples o beneits. No pot pretendre que la gent es crega el conte “que vols reforçar la singularitat valenciana”, si convoca eleccions el mateix dia que les estatals. Les raons són diferents i molt més senzilles. El PSPV disposa d’enquestes que asseguren que als socialistes valencians els anirà millor si aprofiten la popularitat de Pedro Sánchez.

Ara bé, això és una errada perquè la gent votarà en clau espanyola. Algú pensa, realment,  que a banda de Catalunya es parlarà d’alguna altra qüestió durant la campanya electoral? Tristament no s’abordaran temes fonamentals com el futur de les pensions, el model econòmic o la sanitat. Catalunya, Catalunya i Catalunya. I en este debat les forces d’esquerra tenen molt poc a guanyar i molt a perdre. Marcar l’agenda valenciana? No em faça riure, senyor Puig. D’altra banda, algun assessor de Presidència ha tingut en compte que les eleccions se celebraran el 28 d’abril, enmig del pont de Sant Vicent i que molta gent estarà fora? Cal explicar qui sol guanyar les eleccions quan la participació és baixa? Bonig, Cantó i companyia deuen estar saltant d’alegria.

Potser el PSPV millore els resultats de les passades eleccions, com així considera l’equip de Puig. Però si la resta de les partits d’esquerra no aconsegueixen un bon resultat, ja sabem qui guanyarà les votacions. Requiescat in pace, Botànic.

1 comentari: