Humiliació

Hala, ja està. El govern ha suspés l’autonomia de Catalunya. Sí, ja ho sé, que Rajoy ha dit que no ho ha fet, que només ha suspés les funcions dels membres del govern que ha dut els catalans pel mal camí. Hi ha alguna diferència? Com els agrada als polítics emprar el llenguatge i pervertir-lo segons els convé! Ja tenen l’aplicació del 155, com tant desitjaven. Hui, imagine, tots aquells que tenen una bandera d’Espanya penjada del balcó hauran dinat amb cava. Cava valencià o xampany, és clar, perquè als catalans, ni aigua. I ara què? Que algú m’explique que s’aconseguirà amb aquesta brutal aplicació del 155 (no ha sigut la light, com anunciava Pedro Sánchez per tindre la consciència tranquil·la). Què solucionarà gestionar Catalunya des de Madrid? Algú s’ha parat a pensar en la sensació d’humiliació que rebrà bona part de la població catalana? 

La llei, la llei, la llei... És evident que cal que tots la complim. Però també és ben cert que quan hi ha problemes polítics, cal fer política per solucionar-nos. Eleccions en gener? Bé, perfecte. El bloc independentista tornarà a guanyar (si accepten participar en els comicis o si no els il·legalitzen, com aquesta setmana demanava algun il·luminat del PP). I les postures tornaran a estar no ja igual de separades, sinó encara més. I damunt diuen que volen controlar TV3 perquè donen informacions neutrals, mentre dure l’aplicació del 155. Són els mateixos que controlen TVE? Sí, i els que van tancar RTVV. Quina vergonya...