Errar, errar, errar...

Els Jordis no són presos polítics. No. Estan en presó preventiva perquè hi ha un delicte al Codi Penal (articles 544 – 549) anomenat sedició i la jutgessa Lamela considera que si estan fora de Soto del Real poden fer açò o açò altre, que podria entorpir la investigació. No s’encaboten. No són presos polítics. El reprovat ministre de Justícia, Rafael Català (el mateix que té alguns excol·legues de partit a l’ombra), ho ha explicat magistralment amb un enginyós joc de paraules: a Espanya presos polítics no, però potser sí polítics presos.  Tampoc podem considerar-los presos polítics, perquè com molt bé ha manifestat el líder del PP català, Xavier García Albiol (ja entenc perquè no va acabar la carrera), ni Sánchez ni Cuixart “són polítics”. Per tant, em quede  més tranquil. A Espanya hi ha una vertadera separació de poders i no podem veure la mà de l’executiu de Rajoy darrere de cap acció de la Justícia. Ni tan sols quan actua la Fiscalia, a pesar que siga el govern central qui nomena el Fiscal General de l’Estat. 

Miren, parlant ja seriosament. No sóc cap expert en dret penal; però no tinc gens clar (i crec que no sóc l’únic) que el que protagonitzaren Cuixart i Sánchez la nit del 20-S fóra sedició. Protestar davant l’actuació de la Guàrdia Civil, és clar que ho van fer. També és ben cert que tres vehicles de la benemèrita van patir desperfectes. Però tampoc podem amagar que van ser Cuixart i Sánchez qui van demanar a la multitud que es dissolguera. Per a mi no van cometre sedició. Entenc que no impediren “a cap funcionari públic, el legítim exercici de les seues funcions”. Per això, tal com estan les coses a Catalunya, no és desgavellat pensar que els han encolomat aquest delicte, com els podien haver acusat d’heretges o d’haver sigut els instigadors de la mort de Manolete. 

L’Estat torna a pifiar-la. L’independentisme compta amb dos màrtirs més. I prompte comptarà amb molts més herois quan dijous s’inicien els tràmits per suspendre l’autonomia catalana. No hi ha ningú que els diga que així no anem enlloc? I a què juga Pedro Sánchez? Es pensa que està jugant una partida de Súper Risk? Tal vegada quan se n’adonen, serà massa tard; si no ho és ja. No m’agrada gens com estan evolucionant els fets. Tinc clar qui seran els beneficiats i també qui eixirem escaldats.