dilluns, 23 de febrer de 2015

El 'caloret' de Barberà



                Em resulta difícil explicar tot el que vaig sentir davant del ridícul que va protagonitzar anit l’alcaldessa de València en la Crida. Tot i això, ho intentaré. Va ser com si estiguera veient alhora una pel·lícula de Wes Craven, una de Mr. Bean i una altra d’eixes que et fan plorar. Sí, els assegura que vaig riure, que vaig plorar i que també em va recórrer l’esquena algun que altre calfred. I sí, tot alhora, encara que resulte difícil de creure. Va ser tan ridícul i tan surrealista que vaig haver de mirar-ho i d’escoltar-ho diverses vegades per assegurar-me que no es tractava de cap muntatge. Per desgràcia per a l’alcaldessa i per a tots els valencians, no es tractava de cap “meme”, com es diu ara. Només calia mirar-li la cara al president Fabra per saber que tot allò estava passant. Al No Massa Honorable li va faltar tapar-se el rostre amb les mans. “I diuen que jo parle malament...”, es degué preguntar el de Castelló. I què em diuen del personatge vestit de valencià, un pam darrere de l’alcaldessa, que va ser incapaç de dissimular els somriures. Per no parlar de la cara de la pobra fallera major, que estava sufocada amb tant de “caloret”. Aquest matí Barberà ha demanat disculpes. Assegura que no hi ha ningú més indignat que ella; que es va quedar en blanc, cosa que no li havia passat en vora trenta anys de carrera política; i que ho sent moltíssim.


                És lloable que l’alcaldessa, segurament aconsellada pels xiulits que es van escoltar davall de les torres de Serrans, haja admés el ridícul d’ahir. Però, per a mi, no és suficient. Per damunt de tot m’hauria agradat que l’alcaldessa haguera manifestat la voluntat d’aprendre a expressar-se correctament en valencià. No li haurien faltat voluntaris per ajudar-la, jo el primer. Amb tot, si en 67 anys no ho ha intentat, no crec que ara mostre massa interés. I, en la meua opinió, el pitjor de tot és el missatge que, amb aquesta actitud, es llança a la ciutadania: “senyores i senyors, el valencià no val per a res, no es molesten a parlar-lo, ni a transmetre’l als seus fills, miren on estic jo i sense dir ni pruna en la llengua d’Ausiàs Martorell, o era March?.” Açò, ni Barberà ni cap membre del PP ho diran en públic, però és el missatge subliminar amb el qual ens duen bombardejant des que prengueren possessió de les institucions valencianes fa més de vint anys. Una raó més, juntament amb la corrupció i la mala gestió, perquè els pròxim mes de maig, els indiquem el senyal de l’eixida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada