El 'caloret' de Barberà

                Em resulta difícil explicar tot el que vaig sentir davant del ridícul que va protagonitzar anit l’alcaldessa de València en la Crida. Tot i això, ho intentaré. Va ser com si estiguera veient alhora una pel·lícula de Wes Craven, una de Mr. Bean i una altra d’eixes que et fan plorar. Sí, els assegura que vaig riure, que vaig plorar i que també em va recórrer l’esquena algun que altre calfred. I sí, tot alhora, encara que resulte difícil de creure. Va ser tan ridícul i tan surrealista que vaig haver de mirar-ho i d’escoltar-ho diverses vegades per assegurar-me que no es tractava de cap muntatge. Per desgràcia per a l’alcaldessa i per a tots els valencians, no es tractava de cap “meme”, com es diu ara. Només calia mirar-li la cara al president Fabra per saber que tot allò estava passant. Al No Massa Honorable li va faltar tapar-se el rostre amb les mans. “I diuen que jo parle malament...”, es degué preguntar el de Castelló. I què em diuen del personatge vestit de valencià, un pam darrere de l’alcaldessa, que va ser incapaç de dissimular els somriures. Per no parlar de la cara de la pobra fallera major, que estava sufocada amb tant de “caloret”. Aquest matí Barberà ha demanat disculpes. Assegura que no hi ha ningú més indignat que ella; que es va quedar en blanc, cosa que no li havia passat en vora trenta anys de carrera política; i que ho sent moltíssim.

La bola de cristall

S’han complit, per desgràcia, tots els pronòstics que havíem fet després del gran èxit electoral de Podem en les europees i de la seua consolidació com a alternativa de l’oligopoli PP-PSOE, que reflecteixen mes a mes les enquestes. Els grans partits no han sabut (volgut) escoltar el clamor popular. No acaben d’entendre que la gent s’ha fartat d’ells i, sobretot, de les polítiques decebedores que han aplicat des de la Transició fins ara. Algú (algú especialment il·lús, és clar) podria haver pensat que després d’aquest toc d’atenció, els dos partits majoritaris farien autocrítica i s’esforçarien per modificar el seu funcionament intern i tot allò que els separa de la ciutadania. Però, tristament, com sospitàvem, en comptes d’això, s’han dedicat a llançar tota la porqueria que han pogut cap al partit de Pablo Iglesias.