EL FUTUR INCERT DEL VALÈNCIA

Quan alguns dels meus alumnes de segon d’ESO em preguntaven l’any passat per a què servien les classes d’història, jo els responia amb dos tòpics que, en el cas de l’actualitat del València, poden aplicar-se a la perfecció. Estudiar història serveix per entendre el present, per saber d’on venim i per comprendre per què som com som. Per exemple, hui volen fer-nos creure que Bankia és l’enemic públic número 1, total perquè vol recuperar les cabassades de diners que va prestar al València. Ja pareix que ningú recorda qui era la principal entitat financera que estava darrere del València de les lligues i les copes. Era evidentment Bankia, quan encara no s’havia fusionat amb Caja Madrid, s’anomenava Bancaixa i estava controlada directament pel govern valencià de torn. Curiosament també va ser Bancaixa qui li va prestar generosament els 90 milions d’euros a la Fundació del València perquè es poguera completar l’ampliació de capital de fa un lustre i que el club no se n’anara a fer la mà. Quina poca memòria tenim, no?

MONTORO, L’EXECUTADOR

                  Ja tenim culpable: Jordi Pujol. Després d’escoltar el ministre d’Hisenda, l’esgarrifador Cristobal Montoro, sembla que Jordi Pujol siga l’únic responsable dels, aproximadament, 80.000 milions d’euros que cada any deixa de recaptar la hisenda espanyola. Sobre Pujol i família ja hem parlat en aquest blog i  hem deixat ben clareta l’opinió que ens mereixen les actuacions d’aquest personatge. Amb tot, hui m’ha sorprés el sadisme i l’acarnissament amb què el ministre Montoro ha executat públicament el cos quasi exànime, políticament parlant, de l’expresident. Qualsevol malpensat podria creure que, ara que s’acosta la Diada Catalana i la data del referèndum independentista, Montoro ha volgut aprofitar les maganxes financeres de la família Pujol per desqualificar tots els partidaris de la secessió de Catalunya.