Ja tenim culpable: Jordi Pujol. Després d’escoltar el ministre d’Hisenda, l’esgarrifador
Cristobal Montoro, sembla que Jordi Pujol siga l’únic responsable dels,
aproximadament, 80.000 milions d’euros que cada any deixa de recaptar la
hisenda espanyola. Sobre Pujol i família ja hem parlat en aquest blog i hem deixat ben clareta l’opinió que ens
mereixen les actuacions d’aquest personatge. Amb tot, hui m’ha sorprés el
sadisme i l’acarnissament amb què el ministre Montoro ha executat públicament
el cos quasi exànime, políticament parlant, de l’expresident. Qualsevol
malpensat podria creure que, ara que s’acosta la Diada Catalana i la data del
referèndum independentista, Montoro ha volgut aprofitar les maganxes financeres de la família Pujol
per desqualificar tots els partidaris de la secessió de Catalunya.
Trobe a faltar la
mateixa fam de sang del ministre a l’hora de perseguir el frau fiscal en altres
àmbits: equips de futbol, grans empreses o personatges vinculats d’una o d’altra
manera al poder... Per desgràcia no només Pujol i Bárcenas coneixen els
paradisos fiscals. Hi ha molt d’hipòcrita que s’ompli la boca amb la “Marca
Espanya” i després s’oblida de
contribuir al benestar general. Sobre ells
hauria de caure l’Agència Tributària. Però, per desgràcia, el nostre estat
dedica molts menys mitjans a perseguir els evasors fiscals que la majoria de
països de la UE. I per molt bona voluntat que posen els inspectors d’hisenda,
rarament, amb una pedra i un canut es pot tombar un avió.
Senyor Montoro, menys
posada en escena i més efectivitat. I quan acabe amb els Pujol no s’oblide que
a Espanya hi ha molts defraudadors. Qui li diu que ara mateix no té un al seu
costat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada