dilluns, 24 de febrer de 2014

'L'operació Palace' de Jordi Évole

Imagine que molts de vostés, al igual que jo o que la meua dona, continuaran profundament decebuts pel programa sobre el 23-F que va emetre anit la Sexta. Els assegure que estic indignat. Molt. No es poden imaginar quant. Però no perquè pense que Évole i els seus frivolitzaren sobre els fonaments del nostre sacrosant estat. Ni perquè considere que hagen traspassat la línia roja del que és tolerable o no en televisió. En absolut. Estic indignat per la desil·lusió que em va provocar descobrir al final del programa que tot havia estat un joc. Vaja, que Garci no havia sigut l’autèntic director del colp d’estat del 23 de febrer de 1981. Quina decepció!


Deixen que m’explique. A mesura que avançava el programa vaig anar experimentant dos sentiments certament contraposats. En primer lloc vaig sentir fàstic pels polítics que havien ideat aquella operació Palace i pels periodistes que, sabent-ho,  optaren per un silenci “responsable” pel futur del seu país. No poden ni imaginar quina cara se’ns estava quedant a la meua dona i a mi colgats sota una flassada al sofà de casa. Per altra banda, conforme anaven passant els minuts, creixia en mi el desig de creure. Desig de creure aquell sainet mortadel·lofilemonesc que ens estava venent l’Évole. Si, realment, Garci haguera sigut el director del 23-F, s’estaria demostrant el que molts pensem: que la història oficial que conten els llibres, no sempre es correspon amb els fets que han ocorregut en realitat. És a dir, per fi algú s’atrevia a dir que l’actual societat és una autèntica mentida.

A pesar de tot, per a mi el programa va ser genial. Va ser un gran homenatge a Orson Welles i a la seua ‘Guerra dels móns’ i va demostrar que manipular a l’opinió pública és massa fàcil. Anit només era un joc, però qui ens pot assegurar que tot el que diuen que ocorre és veritat. Serà de veres que existeix una mà negra que controla tots els fils de la nostra societat? Hauran contractat Oliver Stone per dirigir la terrible crisi que ens afecta? Vivim dins del ‘Joc de Truman? Què hauran previst per a la pròxima escena?

Al final (tornant al 23-F) una vegada més ens vam gitar amb la sensació que el colp d’estat, en realitat, sí que va ser producte de la ment malalta d’un director. Per desgràcia, el que tardarem a saber o no arribarem a conéixer mai és el seu nom. Ni tampoc el paper que van interpretar alguns dels principals actors de la vida política espanyola d’aquella època.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada