M'ha tornat a passar. La setmana passada vaig tornar a caure en la temptació. Només cinc minuts dins de la llibreria d'eixos grans magatzems que tots sabeu com es diuen, i un altre llibre cap a casa: 'El valencià és una llengua diferent?' de Maria Josep Cuenca. No ho puc evitar; però cadascú té els seus vicis, què hem de fer.
Ha sigut una lectura agradable i reflexiva al voltant de la situació sociolingüística del País Valencià i del futur del valencià. Estic totalment d'acord amb la radiografia que fa Cuenca de la relació dels valencians amb la nostra llengua: en general, els valencians no l'estimem suficientment, considerem que no serveix per a res i, fins i tot, hi ha qui la veu con un entrebanc per aprendre altres llengües més útils per als temps actuals, com l'anglés (o el xinés mandarí).
Per altra banda, la lectura d'aquest llibre m'ha aportat altres punts de vista sobre determinades qüestions, com ara, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Continue pensant que pot jugar un paper molt important en la societat valenciana, però és cert que és un organisme on, de vegades, s'imposen les tesis polítiques a les filològiques.
Una de les conclusions que he tret d'aquesta lectura és que si els valencians no ens posem les piles i aprenem a estimar la nostra llengua, no ens queden més de dos o tres generacions de valencianoparlants. Per això, com ja he comentat anteriorment en alguna altra entrada, cal que tots posem el nostre granet d'arena perquè el valencià recupere el prestigi -i la presència en el carrer- que va tindre en altres temps: traem el valencià de l'armari i lluïm-lo amb orgull!
En definitiva, com escriu la professora (i bona amiga) Gemma Lluch a la portada, "un llibre imprescindible que hauria de ser innecessari".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada