Què ocorreria si, de sobte, una esquadra de naus alienígenes envaïren la terra i acabaren amb la major part de la vida del planeta? Què ocorreria si després d’eixe atac ferotge només sobrevisqueren dos persones: una adolescent d’uns setze anys i un xiquet d’a penes vuit? Això, com supose que molts haureu endevinat, és l’argument bàsic de ‘El mecanoscrit del segon origen’, l’exitosa novel·la de Manuel de Pedrolo.
El pes de la novel·la el duen Alba i Dídac; la resta de personatges només apareixen en dos o tres passatges, sense massa importància en el conjunt del relat. Alba, una dona -tot un símbol de la vida-, és la gran protagonista de la història. Ella és qui traça el pla per salvar la humanitat, qui decideix què s’ha de conservar, per quin camí han de tirar o quins perills poden aparéixer. Alhora és que s'enfronta amb valor a una sèrie de dilemes morals que la turmenten en bona part del llibre.
Juntament amb l’esperit de supervivència, l’altre gran valor de l'obra de Pedrolo és l’amor per la cultura i pels llibres. Una voluntat d'aprendre que, al remat, serà la principal eina que tindran els personatges per sobreviure en un món desficaciat. Tota una metàfora de la societat actual, en la qual caldria donar un paper més rellevant a l’educació.
No us dic més. Us deixe amb la gran aventura d’Alba i Dídac, acompanyeu-los en el seu camí cap a la supervivència.
La novel·la, tot un cant a la èpica de la supervivència, més que una obra de ciència-ficció, m’ha paregut un laboratori en el qual, Pedrolo, com a científic capritxós, ha volgut experimentar amb les conductes d’una sèrie de personatges abocats a una existència incerta. Hi trobem persones dominades pels instints més baixos, unes altres esclafades per la nova realitat que, o bé els aboca a la follia, o bé al suïcidi. Però, sobretot, aquesta obra narra la determinació de l’Alba i el Dídac, per continuar avant i dur endavant la complicada missió de regenerar la vida humana a la Terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada