No conec ningú (bé, tal vegada siga una exageració) que parle bé de la gestió del PP valencià. Especialment en l'últim any quan, un rere d'altre, els suposats casos de corrupció han anat omplint pàgines i pàgines dels diaris. Que si els tratges de Camps, que si les concessions del fem de la Vega Baixa, que si els diners que es destinen a determinades ONG's, que si la depuradora de Pinedo... Per no parlar de les notícies que deixen una miqueta en entredit (ús irònic del diminutiu miqueta) la suposada bona gestió del govern Camps: que si hi ha retall en Educació, que si Telefònica (o com es diga ara) amenaça de tallar els telèfons a les conselleries perquè no paguen, que si els becaris de RTVV no cobren, que si Correus tampoc cobra... Imaginen com està el panorama que entre determinats cercles periodístics circula el rumor que les nòmines dels funcionaris valencians les paga un conegut Gran Magatzem (el que cada any dóna permís perquè comence el Nadal), que actuaria com a prestamista a l'ús. Amb totes aquestes taques que embruten la gestió del PP valencià, moltes vegades em faig la pregunta següent: com és possible que guanyen sempre per majoria absoluta?
La meua conclusió és que el PP valencià arrassa elecció rere elecció, perquè la gent s'estima més aplicar l'antiga dita castellana que "vale más malo conocido, que bueno por conocer". Saben que el PP no ho està fent bé del tot, però com en la vorera d'enfront no detecten cap senyal de vida intel·ligent, prefereixen deixar les coses com estan. I a dir veritat, si parlem del principal partit de l'oposició, moltes vegades sembla que el seu gabinet de comunicació estiga dirigit per un cosí de Paco Camps. Sí, ja sé (perquè és cert) que és molt difícil lluitar contra un partit, com el PP, que controla, domina, i manipula, sense cap pudor, la gran màquina propagandística de Canal 9. Però no ens equivoquem, per molt que manipulen els dirigents de Canal 9 (que a gosades que ho fan), el PSPV (els socialistes valencians, perdó) no pot estar, eternament, culpant als altres dels seus fracassos.
Des que Lerma (l'home de la barba blanca i l'ombra allargada) deixà de ser president de la Generalitat, els socialistes valencians han navegat a la deriva sense un rumb fix, i sense tindre massa clar si l'objectiu era descobrir les Índies, o donar la volta al món. Joan Romero, Antoni Asunción, Ignasi Pla i, ara, Jorge Alarte, cadascú per unes raons ben diferents, no han aconseguit redreçar la nau socialista, que s'acosta, si la Mare de Déu no ho evita, cap a un nou naufragi electoral.
No han sigut capaços de gestionar positivament qüestions bàsiques per als valencians, com l'aigua, les infraestructures, o les inversions del govern central. Tampoc han aconseguit que els suposats casos de corrupció del PP tinguen una incidència destacable en la intenció de vot de l'electorat valencià. I hi ha vegades, com aquesta setmana, que es claven en uns bullits surrealistes, que provoquen autèntics atacs d'hilaritat en les files populars.
Per exemple, dimarts passat van acusar a Canal 9 i a Ràdio 9 d'haver perpetrat un nou intent de manipulació. Una portaveu del partit, indignada, va assegurar -més o menys- que un equip de Canal 9 i una periodista de Ràdio 9 havien arribat camuflats a la seu del PSPV i havien gravat, sense permís, com uns actors disfressats d'activistes saharahuis trencaven el seu carnet de militància socialista, en protesta per la postura oficial del govern espanyol en el conflicte amb el Marroc. Al final, han hagut de recular, ja que ni les càmeres eren de Canal 9 -eren de l'agència Atlas, la que grava les imatges per a Tele Cinco a tot Espanya- i, a més, havien sigut convocats pels saharahuis que acampen a la porta de la seu del PSPV des de fa unes setmanes... On estava l'equip de comunicació del partit?
També podríem parlar de la relliscada de Joan Calabuig del passat dilluns -per si algú no ho sap, Calabuig és el candidat dels socialistes valencians a llevar-li l'alcaldia a Rita Barberà- al voltant del Cabanyal, en unes declaracions que, pràcticament, contradeien la versió oficial que ha defensat el partit durant els últims deu anys. Sense comentaris...
En fi, arribats a aquest punt, jo recomanaria a tot aquell que tinga il·lusió perquè canvien les coses, que s'obliden del vot útil. Que la vida no s'acaba amb el PSPV. Que hi ha altres alternatives. Simplement cal obrir-se a nous programes polítics, a noves maneres de fer i entendre la política, i el pròxim mes de maig canviar la papereta dels socialistes valencians, per una altra. Opcions n'hi han. Cal ser valent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada