dimecres, 12 de desembre del 2012

SÍ A TV3, SÍ A LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ



Estic molt content, no vaig a negar-ho. Estic content perquè la justícia li ha tornat a tocar la careta al PP valencià. I que conste que la meua alegria no ve motivada perquè algú li faça la punyeta (o la mà, que és més valencià) al partit que representa la asimetria dels meus ideals polítics. No. Estic content perquè la justícia ha deslegitimat una actuació del govern valencià que , a totes llums, era il·legal, injusta i arbitrària. Hui el Tribunal Suprem (no el jutjat de pau de Benicolet) ha anul·lat l’ordre del Consell que prohibia les emissions de TV3 al País Valencià. 

Aquesta decisió judicial torna a recordar al PP que la seua concepció particular de la llibertat d’expressió no s’ajusta a la llei. Perquè, a diferència del que poden pensar alguns, el Partit Popular sí que creu en la llibertat d’expressió. Però en “la seua expressió.” És a dir, que com se t’acudisca criticar-los o preguntar en una conferència de premsa “quan va costar la visita del Papa”, faran el possible per esborrar-te del mapa o perquè acabes els dies de professor d’institut, ben lluny de casa. 

El PP, des de sempre, ha sabut què fer per tindre l’opinió pública a favor. “En primer lloc”, diu el seu manual de  manipulació i control de la informació, “has de fer-te amb el control dels mitjans de comunicació públics, després de guanyar unes eleccions. I una vegada en el poder, has de llançar els tentacles als mitjans de comunicació privats. Aquest segon procés es pot fer de dos maneres: a) atorgant llicències de TDT als teus amigatxos, perquè els nous mitjans parlem molt bé de tu i molt malament dels teus rivals polítics. I b) afavorir que la publicitat institucional arribe als mitjans que estiguen disposats a ballar al ritme que decidisques des del palau de la Generalitat.

I si algun mitjà es resisteix?, podria preguntar-se algun pepero inexpert. No problem. “A pesar que la Constitució no permet tancar-los –continua el manual– (quins temps aquells de Franco!), se’ls pot ofegar econòmicament. Com? Molt senzill. Es pot pressionar algunes de les empreses que s’hi anuncien perquè deixen de posar diners via publicitat. També es pot tallar l’aixeta de la publicitat institucional. I si no, interpretem la llei segons ens convinga i els inflem a multes.” 

La justícia ja va parar la privatització de RTVV que va intentar Zaplana. Va declarar il·legal la concessió de TDT de Camps i de González Pons. I els ha tornat a llevar la raó amb les emissions de TV3. El Tribunal Suprem diu que la competència per precintar els repetidors d’Acció Cultural només la té l’estat. Per tant, abans de destapar qualsevol botella de cava (valencià o català) caldria resar –ara que arriba el Nadal– perquè el ministre d’Indústria, aplique el sentit comú i no torne a atemptar contra la llibertat d’expressió i el dret a la informació dels valencians.

Els valencians (almenys una part bastant significativa) volem TV3. I també volem una RTVV pública, de qualitat i en valencià. Per això, esperem que la pròxima alegria que ens donen els tribunals tombe l’ERO injust que un dia o un altre patiran vora 1200 treballadors de l’ens autonòmic.

Hi ha llum al final del túnel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada