Demà
descansaré.
La destral del
botxí
em donarà la pau.
Deixaré:
malsons de
mussol,
torrents de
llàgrimes,
paradisos
cremats,
ulls acusadors
i paraules
enverinades.
Demà
descansaré.
Me n’aniré.
Agitaré les ales
i quan toque les
estreles
us veuré, voltors
sense ànima,
barallant-vos per
la pell dels meus ossos.
Però ja no
ploraré.
Quedeu-vos-els,
maleïts,
mengeu-vos-els;
que allà on vaig
ja no els necessite.
Però sapieu
que prompte
naixerà el dia
en què uns altres
voltors,
més carronyers
que vosaltres,
apagaran la fam
devorant-vos les
entranyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada