Si els cotxes menjaren pa...

La notícia econòmica de la setmana s’ha produït a Torrent. Un forner va obrir un despatx de pa i va tindre l’atreviment de fixar el preu de la barra a vint cèntims; és a dir, a menys de la meitat del que paguem habitualment per aquest producte. Com es podia preveure, el forner va aconseguir que es formaren cues interminables al seu establiment,  que els més vells no recordaven des de la postguerra. La notícia, que podria haver-se quedat en aquesta anècdota, ha donat per a més. La resta de forners de Torrent, que de la nit al dia s’havien quedat sense clientela –alguns, de fet, van arribar a pensar que una invasió alienígena s’havia emportat a tots els compradors de pa de Torrent–, han reaccionat. I després de passar-se tot el cap de setmana calfant-se el cap han trobat un mètode per aconseguir fabricar i comercialitzar, ells també, pa a vint cèntims. Hui dilluns, els hem vist més tranquils, després d’haver recuperat la clientela i els torrentins, més feliços que el Guerra, tornen a pagar la barra de pa al preu de l’època d’Espinete.

Aquest és un exemple clar del que ocorre quan es deixa que el mercat regule un sector i que els preus s’ajusten segons la llei de l’oferta i de la demanda. És la màxima dels defensors del Liberalisme, els que defensen que l’economia ha de funcionar sense cap (o molt poca) intervenció de l’estat. 

Clar, si realment funcionara així, els ciutadans ens beneficiaríem, clarament, amb les lluites de les diferents empreses per fer-se amb el mercat de qualsevol sector. Per desgràcia, quan ens fixem en sectors on es mouen quantitats de diners insultantment més grans, que les de qualsevol forn de Torrent, podem adonar-nos que algú està corrompent les santíssimes lleis del mercat i que, a més, ens està prenent el pèl.

Fixem-nos, per exemple en les grans petrolieres –tot i que també podríem parlar de les elèctriques–. Se’n recorden quan CAMPSA tenia el monopoli del petroli a Espanya i van liberalitzar el sector? Recorden que ens van dir que la competència entre les empreses que es repartirien els pastís, faria que els preus dels combustibles baixaren? Jo me’n recorde perfectament, sobretot quan cada setmana pose gasoli i veig que el preu ha pujat encara un poquet més. I no és que no intente buscar la gasolinera més barata. El problema és que no hi ha a penes diferència entre els preus de les principals marques petrolieres. Açò té un nom i és il·legal: oligopoli. Hem passat d’un únic propietari del negoci, a uns pocs que, en lloc de competir entre ells, s’han posat d’acord per repartir-se tots els guanys. Cada dia que passa, ells són més rics i nosaltres més pobres.

I en aquest punt és quan hauria d’intervindre el govern. El govern, siga del signe que  siga, ha d’estar al servei del poble i no de les grans empreses. Els nostres polítics estan on estan, perquè els hem votat nosaltres. Són els nostres empleats i, per tant, haurien de treballar pel nostre benefici. Però, malauradament, com ells no paguen el gasoli, ni les factures de la llum, miren cap a un altre costat. I aquests gests no són debades, perquè molts dels polítics que han tingut responsabilitats públiques en els últims anys, hui en dia estan en nòmina d’alguna d’aquestes grans empreses energètiques.

Millor ho deixe ací, perquè ja m’estan entrant ois...