Cada vegada que arriba una cita electoral als nostres polítics -especialment als alcaldes de poblacions no massa grans- els entra la dèria de mostrar als veïns que sí són capaços d'acometre eixa sèrie de xicotetes obres, amb les quals el dia a dia pot ser més fàcil. Parle de tapar eixe clot que, a poc a poc, va destrossant la suspensió del cotxe. D'eixe carrer que des que l'asfaltà Primo de Rivera, ningú ha tornat a prestar-li atenció. O d'eixe carrer peatonal que ha quedat molt més acollidor amb dos plantes i quatre flors. O d'eixos passos de vianants que necessiten dos o tres mans de pintura perquè els conductors advertisquen que han de parar, per a què la pobra tia Pepica puga creuar a l'altra banda del carrer, després de tres quarts d'hora esperant que algú es compadisca d'ella. En fi, eixes xicotetes coses que no costen res de fer, però que els alcaldes (i alcaldesses) només atenen, si falten tres o quatre setmanes per jugar-se la reelecció.
Amb aquestes obres, fetes a tota pressa per arribar a la cita electoral, el missatge que volen llançar aquest tipus d'alcaldes/alcaldesses mediocres que tant abunden, deu ser, molt paregut al següent: "Estimats conveïns, com veieu, aquest ajuntament s'ha preocupat per vosaltres. L'equip de govern que presidisc ha posat tot el seu esforç a aconseguir que creuar l'avinguda de la Pau haja deixat de ser una aventura. Gràcies a la nostra gestió, hem fet possible que tingueu uns carrers tan nets, que fins i tot, si volguereu, podríeu menjar sopetes en terra. Per això, vos demane el vot per al nostre partit, per a què la vostra existència continue sent el més paregut a una estada en el paradís."
El pitjor de tot açò és que alguns votants -incauts ells- s'ho creuen i els tornen a votar, tot i que els 1.460 dies abans de les eleccions municipals, ni s'han molestat ni a xafar eixos carrers del barri, que poques setmanes abans de les eleccions han adecentat a tota pressa. Per a què després diguen si és fàcil o no, manipular a l'electorat.
Tota aquesta introducció que, reconec, m'ha quedat un pelet llarga, vull que servisca per il·lustrar el cas de Lloma Llarga/Valterna, a Paterna, on visc. Durant quatre anys, pràcticament, l'equip de govern de Lorenzo Agustí, ha viscut d'esquena al barri. I quan les eleccions municipals estaven tan pròximes que ja quasi se sentien els clàxons dels cotxes amb la propaganda electoral de cada partit, s'ha produït una allau de xicotetes obres (i unes altres no tant xicotetes, com tot seguit els explicaré) que han trencat l'habitual solitud del barri.
Han asfaltat un dels carrers principals. Han adornat les rotondes amb plantes. S'han esforçat perquè els jardins queden més bonics. I, a més, al solar on haurien d'haver tornat a construir el poliesportiu que van enderrocar fa uns anys -ja que l'anterior equip de govern l'havia construït tan mal que estava caent-se-, de la nit al dia ha aparegut un pàrquing. Un pàrquing de terra, sense asfaltar, que cada vegada que plou, ompli el barri amb el meravellós fang paterner.
Però el que més crida l'atenció és el col·legi de primària que està apareguent en la zona sud. Fa a penes un mes era un solar i, si no canvien els plans, començarà a funcionar el pròxim mes de setembre. Sí, han llegit bé, construiran un col·legi de primària en només quatre mesos...
Tindran temps? Els acabats seran de garantia? Esperem que sí, pel bé dels xiquets i xiquetes que han de començar el curs en les seues instal·lacions.
El que molesta de tot açò, com he dit al principi, no és que facen les obres; sinó quan les facen quan al polític de torn l'interessa. Aquest col·legi, per exemple, ja estava previst en el PGOU fa set anys, quan vam comprar el pis. Per què han tardat tant?
Un poquet de seriositat, per favor. Ja no vivim en l'època de Cánovas i Sagasta. O sí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada