La vida està plena de paradoxes. Quan algú diu que creu en l'existència dels extraterrestres, hem de fer esforços sobrehumans per no trencar a riure. El mateix ens passa amb els que asseguren que han vist una presència del més enllà; o, fins i tot, hui en dia, amb qui declara creure en Déu. És la mateixa rialla dels xiquets que estan a punt d'abandonar l'infantesa, quan veuen la il·lusió dels seus germans menuts la nit del 5 de gener (que prompte oblidem la fe en els Reis d'Orient!). Tanmateix, quan s'escampen notícies al voltant de l'aparició d'un nou virus infernal que pot matar milions de persones arreu del món, o quan ens diuen que una determinada carn ens pot deixar el cervell com una esponja (com si no el tinguerem prou reblanit ja), correguem desesperats a la farmàcia perquè ens donen la vacuna que ens salvarà la vida o fem una foguera enmig de la plaça per cremar tots els entrecots suposadament embogidors. Per què considerem determinades creences com a ridícules i, en canvi, no posem en dubte cap de les informacions dels que mouen els fils de la nostra societat?
Jo no he cregut mai en l'existència de Bin Laden. Per a mi aquest personatge va nàixer en la ment d'un obscur guionista de Hollywood al servei de la Intel·ligència (?) nord-americana. Era la coartada necessària per canviar les regles del joc de la política internacional. Calia restringir -un poc més- les llibertats del món i van utilitzar l'amenaça terrorista, com a pretext. Per a mi, en realitat, Osama Bin Laden era Michael Taylor, un agent de la CIA amb vocació d'actor, que cada cert temps, amb el beneplàcit dels seus superiors, es disfressava de terrorista i gravava la seua particular amenaça a l'ordre mundial.
Hui, per culpa de la crisi brutal que sacseja el planeta, la figura de Bin Laden, ja no preocupava tant l'opinió pública, com anys enrere. Per això els guionistes d'aquest particular fulletó han decidit acabar amb el seu personatge. Han despatxar Taylor i han anunciat al món la mort de l'enemic públic número 1. Una mort que ens hem de creure perquè sí, ja que, segons diuen, el cadàver l'han hagut de llançar al mar, perquè no hi ha cap país en el món que vulga acollir les despulles mortals d'aquest dimoni. Aquesta situació reforça la meua tesi que Bin Laden només ha eixistit en xicotets fragments de vídeo que han proporcionat les agències d'informació nord-americanes i en la fotografia d'un home desfigurat que han distribuït -diuen que, damunt és falsa- per confirmar la seua mort.
Ara bé, açò tan sols és la meua opinió, i no té cap rigor periodístic. És possible que Bin Laden sí que haja existit i que, com ha dit aquest matí Obama, amb la seua mort, el món siga més segur. Ja veurem, dieuen els cegs. Jo tampoc crec en Déu i això no significa que no existisca...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada