Hui és un dia feliç. Sí, ho és. A pesar que en
unes hores (o dies, o setmanes... quan la bancada popular ho tinga a bé) RTVV
passarà a la història. I serà un dia feliç perquè, a pesar que centenars d’amics
i companys perdran els llocs de treball i el poble valencià es quedarà sense el
gran referent de la indústria audiovisual, el Consell s’ha compromés a
construir 57 col·legis més i 60 hospitals nous. Evidentment, supose que ho
hauran endevinat, estava parlant en clau irònica. Per desgràcia, Nou i Nou
Ràdio han ingressat a la planta de malalts terminals i els perpetradors del radiotelevicidi
ni es plantejaran la construcció dels centres educatius i sanitaris que se
suposa que es podrien posar en marxa amb els 228 milions que, segons el
vicepresident Ciscar, costaria mantindre la radiotelevisió de tots els
valencians.
Perquè sí, senyores i
senyors, el que està a punt de desaparéixer és la tele i la ràdio de tots els
valencians. Un aspecte que ja fa uns anys que havíem oblidat perquè el Partit
Popular, des que Zaplana arribà al poder, les va segrestar per a l’ús i el
gaudi del PP i dels seus simpatitzants. Zaplana i els seus col·legues van
irrompre en RTVV com algun dels personatges de les novel·les d’Stevenson i van
posar en marxa el sistema de gestió
que ha acabat sent una ruïna en tots els sentits. Camps, tot molt bones intencions
durant la lluita contra el seu mentor, quan es va fer amb el control de la nau
i posà a Pedro García al capdavant, no
va fer res per tapar les vies d’aigua que afonaven l’embarcació. I a més, va
consolidar el model de culte a la personalitat que molt poca gent recordava, des
dels temps de Calígula.
Sí, efectivament, RTVV
es va convertir en una gegantina agència de comunicació del PP valencià. I per
això, l’audiència (el poble valencià), a poc a poc va anar donant l’esquena a
la seua radiotelevisió. Jo mateix, fins anit, ja feia temps que m’importava un
rave el que poguera emetre la nostra televisió. Però això no significa que no
me l’estimara o que no valorara enormement el seu potencial. El que ocorre és
que jo, com molts altres, esperàvem que el PP perdera les eleccions de 2015 i
que l’esquerra es comprometera de veritat amb un nou model de RTVV: una
radiotelevisió de qualitat, plural i en valencià.
Per desgràcia, hui
veig molt difícil que aquest somni es faça realitat. El PP està afanyant-se per
rematar al mort i per fer impossible que ningú el puga ressuscitar. Alberto
Fabra passarà a la història com a l’enterrador de RTVV. L’encara molt honorable assegura que els
tribunals no li han deixat una altra opció amb la nul·litat de l’ERO, ja que
els valencians “no entendrien que s’haguera de tancar algun hospital, per
mantindre en funcionament la radiotelevisió autonòmica.” Segur que hi ha gent
que pica i s’engul l’ham, però evidentment la majoria de la societat valenciana
ha demostrat que té una intel·ligència superior a la d’aquest home amb un
discurs tan pobre i tan simple, com fals.
Per altra banda, estic
convençut que l’ordre de tancament no és cosa dels populars valencians. Jo crec
que la idea ve de Génova. I tot quadra. Quan va posar en marxa l’ERO, encara no
fa un any, vam detectar tantes arbitrarietats en els acomiadaments, que molts
vam pensar que s’havia plantejat malament a propòsit. D’aquesta manera els
sindicats anirien als tribunals, que els donarien la raó i, així, el Consell
tindria l’excusa perfecta per tancar-la. Malauradament el guió s’ha acomplit
amb una precisió suïssa.
Ara arriba l’hora de
la lluita, de la reivindicació i de reclamar allò que és nostre. I si,
finalment, el PP afona el vaixell, ja tindrem temps de plorar. I plorarem llàgrimes
de sang. I, amb el temps, perdonarem; però mai oblidarem. Perquè, almenys en aquest
cas, no val allò que tots són iguals.
No, senyors, no. Els responsables de la fallida de RTVV tenen nom i cognoms i utilitzen
sota les sigles d’un partit, el PP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada