Fins la setmana passada estava convençut que l’ERO
frustrat i el posterior anunci del tancament de RTVV formaven part d’un mateix
pla. Estava segur que algun cervell del carrer Génova de Madrid havia planejat
l’ERO malament a propòsit. D’aquesta manera tindrien l’excusa perfecta per
tancar RTVV –“hem intentat salvar-la; però no ens deixen altra alternativa” –
com veu amb molt bons ulls el sector més neocon del PP, vinculat a l’expresident
Aznar o a la exlideresa Aguirre. Però
després de veure com evolucionen els esdeveniments i de llegir certes
publicacions madrilenyes de caire conservador, em sembla que el que ha
ocorregut ací en les últimes setmanes és fruit de la improvisació de Fabra i de
la poca aptitud com a governant que manifesta contínuament.
Per aquest motiu, tot i que endevinar el futur no és
una ciència massa exacta
(especialment quan parlem de política), a dia de hui veig més pròxima la
continuïtat de RTVV que no el seu tancament.
Arguments que acompanyen aquesta opinió, en
realitat, en tinc poquets. Segurament serà que ha passat el dilluns i, per
això, em sent més optimista. Però les manifestacions de Fabra d’ahir respecte a
RTVV, no són tan rígides com les de la setmana passada. Ahir el president va
obrir una porta a l’esperança, en referir-se a la reunió que Ciscar mantindrà
amb el comité d’empresa de RTVV. No va repetir allò de què “la tele es tanca i
punt”, ni va demanar, per favor, que li preguntaren sobre el món del
motociclisme. És cert que sí que va fer referència a les negociacions frustrades del passat per tractar d’aconseguir la
viabilitat de la radiotelevisió autonòmica. Però ja no és el discurs
oficial que la setmana passada van repetir com a lloros (convençuts o no) tots
els membres del govern valencià. Fabra ha moderat el discurs. I altra cosa no,
però els polítics mai deixen el llenguatge a l’atzar.
És possible que Fabra haja rebut alguna estirada d’orelles
des de Madrid. Hi ha certs corrents d’opinió dins del PP que pensen que l’anunci
del tancament d’RTVV serà el suïcidi electoral del Partit Popular al País
Valencià (si se’m permet utilitzar el terme que va emprar el ministre Montoro
per referir-se a la nostra terra). I, és clar, després de tantes victòries
electorals aconseguides, en gran part, gràcies el viver popular que ha sigut València
en els últims vint anys, la caiguda en la intenció de vot que anuncien les
enquestes no són tolerables per als dirigents populars.
Veurem com acabava aquest drama (especialment per
als treballadors i els no-treballadors de l’empresa). El que tinc bastant clar
és que la làpida política d’Alberto Fabra es construirà al terme municipal de
Burjassot (tanque RTVV o no).
Ha sigut un comentari per eixir del pas. No hi ha volta enrere.
ResponEliminaHome, el més normal és que siga així; però no només m'ho creuré quan veja la pantalla de la meua tele en negre. El partit s'acaba quan xiula l'àrbitre. Encara es pot remuntar!
ResponElimina