Rectifique -per si a algú li interessa-: Ja no m'agrada el programa d'ensenyament trilingüe de Font de Mora. Definitivament, m'han convençut els que el qualifiquen d'irresponsable, d'inoperatiu i de traïció al poble valencià. Clar que seria positiu que el sistema educatiu públic valencià posara en marxa un programa -de veritat- plurilingüe! Seria meravellós que qualsevol alumne del nostre País Valencià, en acabar l'educació obligatòria, dominara tres llengües: la pròpia, la comuna a tot Espanya i una internacional. De fet, la Unesco assenyala que aquest hauria de ser el camí en l'ensenyament lingüístic. Per desgràcia, no crec que amb la proposta que Font de Mora s'ha tret de la mànega, s'aconseguisca.
En primer lloc, per falta de preparació del professorat. No només pel que fa a l'anglés, sinó també respecte al valencià. Perquè a pesar que un percentatge molt important del professorat se suposa que està capacitat per donar les classes en valencià -certificat de Capacitació-, en la pràctica no tots ho fan. És un titolet més per aconseguir punts per als concursos, i poc més. De l'anglés, millor no parlarem...
Per altra banda, implantar aquest sistema comporta una gran inversió, almenys pel que fa a la formació dels professors. Un fet que contrasta, clarament, amb la realitat. Des de l'any passat el consell ja està aplicat retalls i més retalls; i no té pinta que la cosa canvie en els pròxims exercicis. Miren com està el tema que ahir un diari publicava que el futur de l'educació pública estarà en la gestió privada; com ja ocorre amb els hospitals. La Generalitat construirà els centres (ja veurem si els paga) i cedirà l'explotació a empreses privades. Fa por, no?
Però de tota la proposta, el que resulta més indignant és el tractament que rep el valencià. Desapareixen les línies en valencià. Clar, com estem en època de crisi i el valencià no val per a res, ni l'interessa a ningú, xas, tisora! En un principi, com sabran els seguidors d'aquest bloc, no em va paréixer malament que un terç del currículum s'estudiara en castellà, un altre terç en anglés i l'altre en valencià. Però si llegim la lletra xicoteta d'aquest nou contracte, resulta que els alumnes no tenen cap obligació d'escriure en valencià: "l'alumne podrà respondre als exàmens en l'idioma que vulga, amb independència de quina siga la llengua en la qual s'ha impartit la classe." Per tant, no és cert que amb aquest nou sistema els nostres alumnes acaben dominant tres llengües a la fi de l'ESO.
Ah i, logicament, eixe terç d'assignatures que s'impartiran en valencià, en les zones castellanoparlants ni pensar-ho. En definitiva, el valencià torna a convertir-se en la germaneta pobra del nostre sistema educatiu.
Per tant, com rectificar és de savis, jo convide als responsables de la conselleria d'Educació que demostren la seua saviesa. No imposen aquesta proposta per decret, atenguen les reivindicacions de la comunitat educativa i, entre tots, dissenyen un model que, realment, garantisca la qualitat de l'educació dels nostres fills. Un model que, partint de la nostra realitat més pròxima, ens done ferramentes per viure en un món cada vegada més globalitzat. No es tracta de discutir què és més important si el castellà, el valencià o l'anglés. Què és més important, menjar o beure? Les dos coses, no? Doncs, castellà, sí. Anglés, també. I, per supost, valencià.
Com cantava Raimon, qui perd els orígens per la identitat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada